Retirada sí o no? El monument... de la batalla als tribunals

El Tribunal Suprem no ha admès a tràmit el recurs de cassació presentat per dues entitats d’extrema dreta que volia impedir la retirada definitiva del monument de la Batalla de l’Ebre ubicat a Tortosa enmig del riu. Es ratifica així la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que havia rebutjat en el seu dia el recurs de les mateixes associacions contra la descatalogació del monument franquista adoptada per la Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre.

No obstant això, cal recordar que continua obert un procediment judicial addicional que està pendent encara de resolució, relatiu a la llicència de les obres per a la retirada del monument. Caldrà que el Jutjat Contenciós Administratiu núm. 2 de Tarragona es pronuncie per saber si finalment es pot portar a terme la retirada del monument o no. També recentment s’ha resolt al Contenciós de Barcelona un altre procediment, referit al procés de licitació i adjudicació d’aquestes mateixes obres, que confirma que «no hi ha cap empresa per retirar el monument».

Tot i que el Suprem confirmaria, d’alguna manera, la descatalogació del monòlit, l’advocat Alejandro Hernández del COREMBE (Col·lectiu per la Reinterpretació del Monument de la Batalla de l’Ebre, que vol mantenir-lo), explica al Diari que es tractava d’una catalogació (municipal i del 2007) adhoc, «que preveia com descatalogar-lo i com retirar-lo».

«En qualsevol cas, des del COREMBE estem treballant en altres vies perquè estigue ben catalogat i seguirem treballant perquè el monument tingue protecció», sosté el lletrat.

Així doncs, ara mateix el monument no està catalogat, no hi ha adjudicació d’obres i la llicència d’obres està pendent al Contenciós de Tarragona. Hernández valora que la situació «es pot allargar molt», i que tant en una via com en una altra no hi haurà una resolució definitiva en força temps.

Una posició diametralment oposada a la que defensen des de la Comissió per la retirada dels símbols franquistes de Tortosa, que consideren que la decisió del Suprem «aplana el camí» per a la retirada del monument. Per a la Comissió ara és la Generalitat qui cal «que mogue fitxa» de forma definitiva. La portaveu Marisa Panisello confirma que «són optimistes» i que és «qüestió de temps» que el monument es retire. Panisello explica que des del col·lectiu es va demanar a la comissió de Justícia «una disposició addicional a la llei de Memòria Democràtica que està preparant la Generalitat, reclamant explícitament que s’inclogue i s’indique la retirada del monument, i crec que van ser receptius».

La Comissió proposa la retirada del monument i que alguna part d’aquest s’ubique en un futur centre de memòria històrica de la ciutat de Tortosa, que va ser front de guerra nou mesos i va patir la cruesa dels bombardejos.

Un llarg procés

Aquest és un nou capítol de la llarga batalla judicial que es lliura als tribunals per determinar el futur del monòlit. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ja va desestimar el passat 18 d’abril dos recursos promoguts per les entitats d’extrema dreta Asociación Reivindicativa de la Memoria Histórica Raíces i la Asociación Cultural Despierta España contra la descatalogació del monument franquista. El novembre de 2020 la Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre va aprovar definitivament la modificació del planejament urbanístic de Tortosa, que determinava que el monument deixava de ser un bé patrimonial protegit.

La Generalitat va anunciar les obres de retirada del monòlit per al juliol de 2021, però diversos recursos presentats davant la justícia van paral·litzar les obres. El monument forma part del paisatge urbà de Tortosa des de 1966. És imponent, de 45 metres d’alçada, i està col·locat sobre una de les antigues pilastres que sustentaven el pont de la Cinta, destruït durant la Guerra Civil. L’escultura és obra de Lluís Maria Saumells i va ser inaugurada amb tots els honors pel dictador Francisco Franco el 21 de juny de 1966, per celebrar els 25 anys de la Batalla de l’Ebre. En democràcia es van treure alguns elements franquistes.

Des de fa anys, la Comissió per a la retirada dels símbols franquistes insisteix en el seu desmantellament. Mentre que a l’altra banda, el COREMBE aposta per mantenir-lo. Per a uns, la sola presència d’un monument erigit per un dictador feixista és ofenedora i inviable en una democràcia. Per a altres, un monument tan visible es pot convertir, precisament, en un instrument de pau per no oblidar la història i esborrar-la de la via pública.