El voltor negre torna al Parc Natural dels Ports un segle després de desaparèixer

El Parc Natural dels Ports ha alliberat els primers vuit exemplars de voltor negre en el marc d’un projecte de reintroducció d’aquesta espècie, desenvolupat amb la col·laboració de GREFA. Aquesta iniciativa té com a objectiu recuperar el voltor negre a la zona, on va desaparèixer, i restablir processos ecològics fonamentals per a la biodiversitat, que són realitzats pels voltors. La reintroducció busca garantir la conservació de l’espècie a Catalunya i establir un corredor biològic entre les colònies ibèriques i les d’altres regions d’Europa i Àsia. Es preveu alliberar una cinquantena d’exemplars en els propers cinc anys.

Els voltors alliberats han passat diversos mesos en una gàbia d’aclimatació, una fase essencial per fer que associïn el territori amb aliment i presència de congèneres. Això augmenta les possibilitats d’assentament i fixació de la colònia. Durant aquest temps, les aus no han tingut contacte visual amb persones, i el seu seguiment s’ha realitzat mitjançant càmeres i punts de vigilància estratègics.

Abans de l’alliberament, els exemplars van passar per una revisió veterinària, es van marcar i se’ls va col·locar un sistema GPS per poder-ne fer un seguiment.

Els vuit voltors alliberats han estat batejats amb els noms d’Aguait, Airosa, Aixada, Andorres, Arena, Argilaga, Arion, Arnes, Auliva i Aulivera. Aquests noms han estat triats pels alumnes de primària de l’Escola Teresa Subirats i Mestre de Mas de Barberans, com a part d’una activitat d’educació ambiental realitzada pel Parc en col·laboració amb GREFA per sensibilitzar sobre aquesta espècie.

Arribada de nous exemplars

D’altra banda, Airosa i Aulivera no són aptes per a la vida silvestre i no es poden alliberar, però es quedaran a les instal·lacions com a nexe per als futurs grups. Recentment han arribat cinc exemplars més: dos procedents de l’Hospital de Fauna Salvatge de GREFA a Madrid i tres del Centre de Fauna de Vallcalent a Lleida, recuperats enguany en diferents punts de Catalunya. Com els voltors alliberats anteriorment, aquests restaran a la gàbia d’aclimatació fins al proper alliberament.

Dades clau sobre el voltor negre

El voltor negre va desaparèixer de Catalunya i de gran part d’Europa a finals del segle XIX i principis del segle XX. Les principals causes de la seva desaparició van ser la persecució directa, l'enverinament, la fragmentació de l'hàbitat i la pèrdua de recursos tròfics.

Les quatre espècies de voltors europeus – voltor comú, voltor negre, trencalòs i aufrany – compleixen una funció vital en l’ecosistema: eliminen ràpidament els animals morts i limiten la propagació de malalties. Així, la seva presència és essencial per a la salut dels ecosistemes.

A Europa, els programes de reintroducció del voltor negre van començar el 1992, i a Catalunya, el projecte iniciat el 2007 al Prepirineu lleidatà ja compta amb 19 parelles reproductores. Segons un estudi de viabilitat redactat pel GREFA el 2020, el Parc Natural dels Ports ofereix un hàbitat ideal per a la creació d’una població reproductora de voltor negre. Aquest espai protegit, que forma part de la xarxa Natura 2000 "Sistema prelitoral meridional", abasta 35.050 hectàrees de muntanya ben conservada, amb zones tranquil·les i grans arbres que faciliten la nidificació i la supervivència d’aquestes aus carronyaires.

De fet, el Parc ja ha registrat observacions d’individus dispersos, alguns dels quals estan marcats amb GPS i provenen de Boumort o de la serra de la Demanda. La ubicació del Parc Natural dels Ports és estratègica per connectar les colònies del Prepirineu amb les del centre de la Península, contribuint així a consolidar un corredor biològic entre les poblacions de voltor negre d’Europa i Àsia.