Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
Diari
Comercial
Nota Legal
  • Síguenos en:

2,6 milions per adquirir el Parc del Bon Repòs de l’Ametlla de Mar

Els terrenys d’1,15 hectàrees seran finalment de propietat municipal per a equipaments i zones verdes

| Actualizado a 02 mayo 2022 10:47
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Els terrenys del parc del Bon Repòs de l’Ametlla de Mar seran definitivament de propietat municipal. L’Ajuntament expropia una superfície d’11.500 metres quadrats -500 més que el conveni inicial-, al bell mig de municipi, a través d’un acord amb els propietaris. El pacte resol un procés històric de negociacions, litigis i disputes que va començar fa gairebé 15 anys. Els propietaris del Bon Repòs cobraran fraccionadament: 600.000 euros enguany i 400.000 euros anuals els cinc pròxims anys. El consistori ha ocupat l’espai des del 2011 però el Tribunal Superior de Justícia de Catalunua (TSJC) va anul·lar el conveni i l’Ajuntament calero s’exposava a pagar el cost de l’expropiació «de cop i per ordre judicial» i amb un 20% addicional per haver ocupat els terrenys.

L’alcalde, Jordi Gaseni, ha assegurat que l’acord amb els propietaris dels terrenys de l’antic hotel del Bon Repòs resol una qüestió «punxeguda», que ha requerit «molts recursos econòmics», però que era un dels «reptes» que van entomar a l’inici del mandat.

L’acord d’expropiació, que Gaseni ha qualificat «d’atrevit», costarà a les arques municipals 2,6 milions –a més dels 600.000 euros que ja es van pagar als propietaris el 2011-.

I és que el procés perquè aquests terrenys siguin de propietat municipal va començar el 2008 quan es redactava el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Al 2010 es va tancar un conveni amb els amos dels terrenys, que van cobrar pel cessament de l’activitat de l’hotel del Bon Repòs i per uns drets urbanístics. Podrien construir un centenar d’habitatges a la zona del parc i més de 230 apartaments en una zona discontinua, que es creava a Marina Sant Jordi – i que suposava el trasllat cap a altres zones de l’edificabilitat de 300 pisos prevista en l’anterior pla general urbanístic.

Urbanisme va tombar l’operació a Marina Sant Jordi el 2016 -no s’acceptava la relació discontínua entre dos sectors urbanístics-, i el TSJC, arran d’un recurs contenciós dels veïns, va anul·lar el conveni perquè es pretenia construir en una zona qualificada per a equipaments.

Comentarios
Multimedia Diari