El maltractament en la gent gran: una realitat «invisible» i sense dades oficials

Aquesta setmana s’ha celebrat el Dia mundial per a la presa de consciència sobre l’abús i el maltractament a les persones grans. A diferents punts del territori ebrenc s’han organitzat activitats amb un objectiu principal clar: fer visible una realitat sovint «amagada» i de la qual no es disposa de dades oficials ni un marc jurídic que assegure la protecció d’aquestes persones.

Una d’aquestes activitats va ser una jornada a Amposta, en el marc del Pla d’Envelliment Actiu que disposa el municipi, per abordar aquesta problemàtica, fer prendre consciència i reflexionar de les oportunitats i limitacions amb què es troben els professionals que treballen amb persones grans.

El maltractament és una amenaça greu, especialment per les persones grans vulnerables, que és poc reconeguda i molt oculta socialment. Des de la Delegació de Terres de l’Ebre del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya expliquen que els maltractaments que les persones grans pateixen per part d’institucions, persones cuidadores, familiars i altres constitueixen una important font de trastorns per a la persona que els pateix, tant de tipus físic com psíquic i emocional.

La falta de percepció per la persona i per la mateixa societat és un problema: «sovint és un maltractament invisible i molt complex. Es pateix de forma intrafamiliar de forma que la persona que el pateix el normalitza. A vegades no és un maltractament físic directe sinó psicològic o negligent. Pot ser que el cuidador no sigue conscient que no està cuidant bé d’aquella persona, i sí que és un maltracte. Si no són conscients, no hi ha canvi i per tant es normalitza», explica al Diari Neus Jové, vicedegana sisena i delegada territorial de Terres de l’Ebre del Col·legi Oficial de Treball Social.

«A no ser que sigue un maltractament físic evident, la realitat queda molt difuminada. Per exemple, ens trobem amb fills que decideixen sobre l’economia dels pares, quan hem d’intentar que siguen ells els que decideixen fins on es puga, i els pares claudiquen perquè els fills són els cuidadors... També s’infantilitza molt la gent gran. Es diu molt això de «naixem com xiquets i morim com xiquets». I no. Morim com persones grans que és el que són», apunta també la treballadora social Montse Rodríguez, responsable del Pla d’Envelliment d’Amposta. «O a vegades pensem que per estar a una residència tindrà les necessitats cobertes. Però potser també tenen altres necessitats i no s’atenen els desitjos de la persona.... Per això cal una atenció centrada en la persona», afegeix la delegada.

A Terres de l’Ebre les treballadores socials estan atenen una població que té un índex socioeconòmic dels més baixos de Catalunya, índex d’envelliment un terç més alt que el del país i un índex de dependència en gent gran augmentant més d’un quart en relació a Catalunya. En definitiva: una població més pobra, envellida i depenent que la fa més vulnerable. El pla d’Envelliment Actiu d’Amposta té com a principals eixos garantir que les persones grans estiguen actives el màxim temps possible i abordar la soledat no volguda, la dependència i la pobresa.

«Sovint trobem persones grans als domicilis que tenen necessitats sociosanitàries o patologies que no estan ben cobertes. Perquè el sistema no està preparat, no està donant una bona resposta. Sovint l’únic cuidador, un fill o parella que no té habilitats o també és gran, té una sobrecàrrega i deixa d’atendre la persona», concreta Jové. A vegades la detecció d’aquest possible maltractament es fa des del sistema sanitari: amb una deshidratació, una ferida que no es cura bé...

D’aquesta realitat no hi ha dades oficials. És per això que els professionals demanen una normativa legal que assegure un sistema de protecció a les persones grans que pateixen maltractament. Jové i Rodríguez apunten que, d’igual forma que s’ha avançat contra la violència masclista i en la protecció a la infància, que compten amb dades i protocols a seguir, es dispose també d’un marc jurídic per al maltractament en les persones grans. «Cadascú està fent els seus protocols interns sense tenir un protocol marc per tal que tots treballem en la mateixa direcció», valora Rodríguez. «Amb les persones grans s’estan vulnerant drets. Per exemple, no tenim recursos com aquells pisos d’urgència, com sí es poden tenir per a la infància o per la violència masclista. Són fins a dones de 50 anys», detalla Jové. «I a una dona gran, amb una altra educació i altres estereotips, li costarà encara més que a una jove assumir que és víctima».

Des de la Delegació de Terres de l’Ebre del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya apunten que les treballadores socials constitueixen un grup professional sentinella de tots aquests impactes que afecten a les persones perquè son els professionals que atenen situacions d’elevada complexitat, i es per aquest motiu que reivindiquen l’ampliació del nombre de professionals en tots els sistemes d’atenció.