Escoltar el territori i arribar a consensos. Això és el que demanen molts pagesos, ramaders, entitats i alcaldes vinculats a les més de 43.000 hectàrees de cinc comarques incloses al futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades. Un cop publicat, al març, el projecte de declaració i el pla especial de protecció per part de la Generalitat (un cop fet un procés participatiu) han anat sorgint dubtes i veus crítiques que consideren que les decisions s’estan prenent «des dels despatxos» i defensen que es pacti amb el territori.
«Sí al Parc Natural de les Muntanyes de Prades, Poblet i la Serra de la Llena. Però així no!», resumeix el lema amb el qual País Rural ha convocat aquest divendres, 30 de maig, a Montblanc, un acte públic perquè, precisament, les entitats i ens afectats poguessin debatre, exposar i compartir aquests ‘peròs’ al futur parc natural.
Pagesos i ramaders veuen perillar el seu futur «amb més traves burocràtiques de les que ja tenim», diu Eduard Escolà, portaveu de Revolta Pagesa. Hi ha municipis que demanen que es tinguin en compte les necessitats urbanístiques, com futurs equipaments, ampliacions urbanes, aparcaments o serveis tècnics. Experts, com Joan Pallisé, exdirector general de Medi Natural i exdirector del Servei Meteorològic a la Generalitat de Catalunya, apunten a la necessitat d’un canvi de model de gestió dels espais naturals. «La majoria de parcs no han avaluat la seva gestió, els recursos són insuficients, els gestors estan molt polaritzats, es fa poca gestió conservacionsita, hi ha escassa participació ciutadana», ha enumerat Pallisé, que ha afegit una reflexió: «A altres països europeus, la gent està desitjosa d’estar en un parc natural. A Catalunya genera malestar. Tenim molts espais naturals i no en volem un de nou amb el mateix model i els mateixos resultats».
«No hem de perdre de vista que el major patrimoni que té un país és el patrimoni humà, i aquest és el que fa possible qualsevol altre», ha recordat per la seva banda el president del Consell Comarcal de la Conca de Barberà i alcalde de Vimbodí i Poblet, Joan Canela. I és que defensa que «la governança s’ha de fer des de la gent que s’estima el territori, se’l fa seu i el cultiva».
A l’inici de l’acte, País Rural ha detallat que a Catalunya un 9% de la població catalana viu al món rural, «mentre que la mitjana europea és 1 de cada 4 persones». «Aquí tenim una població molt urbana i el món rural no té la realitat que li pertoca», comentaven des de l’entitat.
També el Priorat demana tenir en compte «la perspectiva prioratina», recalca l’alcaldessa de Cornudella de Montsant, Meritxell Cardona. De fet, el municipi ja ha presentat propostes cara el document definitiu del parc natural, exposant qüestions com que s’estudiï amb precisió l’entorn agrari, així com que es faci servir un altre criteri de delimitació que no sigui la carretera C-4242 «i que permeti fer futures modificacions al seu traçat». També que es tingui en compte el nom de Siurana en la denominació del parc natural.
Ara per ara, la consulta sobre el projecte normatiu inicial del futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades segueix oberta fins al proper 7 de juliol, procés al qual es poden presentar propostes a través del web participa.gencat.cat. Per ara, ja se n’han recollit 261.
DETALLS DEL FUTUR PARC NATURAL
- Superfície: 43.700 ha
- Municipis inclosos: 24 de les comarques de l’Alt Camp, el Baix Camp, les Garrigues, la Conca de Barberà i el Priorat. Són: Prades, Vilanova de Prades, Capafonts, la Febró, Arbolí, l’Albiol, Mont-ral, Juncosa, la Pobla de Cérvoles, el Vilosell, Vallclara, Vimbodí i Poblet, l’Espluga de Francolí, Montblanc, Vilaverd, la Riba, Alcover, la Selva del Camp, l’Aleixar, Vilaplana, Alforja, Porrera, Cornudella de Montsant i Ulldemolins.
- Biodiversitat: més de 4.000 espècies identificades i 95 hàbitats diferents.
- Hàbitats: boscos com el de roure reboll (únic a Catalunya), o les pinedes de pinassa; costers rocosos; zones humides i fonts temporals; i prats i herbassars amb una de les comunitats d’orquídies més rellevants de Catalunya.
- Fauna: grans rapinyaires, com l’àliga cuabarrada, el duc i l’àliga daurada, i ratpenats.
- Òrgans de governança del parc: la Junta Rectora de les Muntanyes de Prades serà l’òrgan rector, integrat per Generalitat, representants dels municipis del parc, Diputació de Tarragona i Diputació de Lleida. També hi haurà representació d’entitats i organitzacions professionals. El PNIN de Poblet manté la seva Junta Rectora. També es constituirà un Consell Científic com a òrgan col·laborador.
