La Fundació Bofill ha alertat que la política de beques a Catalunya «és residual» i, per reduir el 14% d’abandonament escolar, hauria de tenir una política de beques «pròpia» i «avançada» entre tercer d’ESO i segon curs de la postobligatòria, el cost de la qual ha xifrat en 455 milions d’euros.
El director de l’entitat, Ismael Palacín; i el responsable de projectes, Miquel Ángel Alegre, van presentar la setmana passada l’informe ‘Beca + Secundària. Un programa de beques contra l’abandonament escolar», on es recullen aquestes tesis.
L’informe recorda que, a Catalunya, el 61 % de l’alumnat de 19 anys que havia deixat els estudis ho havia fet durant l’ESO i principalment en acabar 4t d’ESO i que un total de 77.840 alumnes de secundària en risc de pobresa no havia rebut cap beca.
Segons els responsables de l’entitat, això «dificulta reduir l’abandonament escolar» dels alumnes catalans, que actualment és del 14%, superior a la mitjana espanyola (13,6%) i a l’europea (9,6%).
Amb l’horitzó 2030, la Unió Europea ha marcat que l’abandonament escolar prematur se situï com a màxim en el 9 %.
Beca de continuïtat
Precisament, els responsables de l’informe ha remarcat que l’objectiu 2030 a Catalunya hauria de ser que tots els alumnes entre 3r d’ESO i 2n de postobligatòria «en risc de pobresa o en situació de privació material severa, i que són un 29,5% del total, estiguin coberts». Per això, van presentar un model de «beca de continuïtat», al que han denominat ‘Beca + Secundària’, i la finalitat del qual -van indicar- és «garantir la continuïtat educativa de l’alumnat en risc de pobresa i avançar en una política de beques per a l’equitat».
La fundació ha xifrat l’impacte pressupostari de la mesura en 455,6 milions, un import equivalent al 5,6% de la despesa pública en ensenyaments no universitaris. Per a la implementació d’aquestes beques, es proposen diversos escenaris on avançar en els propers quatre anys i s’indica que estaran «supeditats a la viabilitat tècnica i a la disponibilitat pressupostària».
Alumnes amb risc de pobresa
La primera proposta se centraria en els 56.110 alumnes en risc de pobresa que cursen ensenyaments postobligatoris o Plans de Formació i Inserció i implicaria augmentar la despesa educativa sobre el PIB de Catalunya del 4,21% actual al 4,29%.
Com a segona mesura, al grup anterior s’afegirien els de 3r i 4t d’ESO, un total de 106.161 alumnes, fet que suposaria incrementar la despesa educativa sobre el PIB del 4,21% al 4,33%.
Segons l’entitat, en cap de les dues propostes no s’assoliria la mitjana d’inversió en educació d’Espanya, que el 2021 va ser del 4,59 % del PIB, i seguiria «estant molt lluny de la mitjana europea».
L’informe també indica que, dels 106.161 alumnes catalans en risc de pobresa entre 3r d’ESO i 2n de secundària postobligatòria el 2022, només 28.324 van rebre una beca de suport a l’estudi que concedeix el Ministeri dEducació i Formació Professional.
Denuncia, a més, que la beca del ministeri «atorga uns escassos 1.500 euros anuals, que no cobreixen ni de bon tros el cost d’oportunitat de seguir estudiant».
Model avançat
L’informe parteix de la base que, actualment, Catalunya no disposa d’un model propi de beques en l’etapa de secundària i postobligatòria, no gestiona l’aportació del Ministeri d’Educació i Formació Professional, no augmenta la seva partida ni l’ajusta als llindars de pobresa propis.
Davant aquesta situació, recorda que el Govern espanyol va incrementar un 20% la partida de beques el 2023 i que està previst que transfereixi a la Generalitat el seu programa de beques.
«Cal que el Govern i la conselleria aprofitin la conjuntura per articular un programa de beques sòlid i ben dotat a l’educació secundària, que posi el focus a l’alumnat amb menys recursos, que són els que tenen més risc d’abandonament prematur», van emfatitzar els responsables de l’entitat.
