L’escriptor empordanès Josep Pla va immortalitzar l’esperit viatger de l’espluguí Eloi Robusté i Rosés a un dels seus famosos retrats literaris, els Retrats de Passaport titolat “Viatger”. I quan al 1946, Robusté va novel·lar les seves aventures per l’Europa d’entreguerres amb l’obra Sascha Pla, que havia conviscut amb ell a Berlín, va escriure al pròleg: «en las memorias de su vida hay tantas novelas flotantes y por organizar sobre el papel, que no creo que para él constituya una dificultad insuperable escribir esta clase de libros. Para un hombre que ha visto tantas cosas, que ha observado tanto, que ha vivido tan intensamente, el género constituye casi un entretenimiento.»
La novel·la, llavors publicada per l’editorial Janés, gaudeix de gran interès perquè està basada en els dietaris de Robusté, plens d’observacions i d’anàlisi de tot allò que passava al seu voltant i constitueix un retrat de l’Europa de les primeries del segle XX contemplada per un jove català, nascut al 1903, que no volia anar a la guerra d’Àfrica i va fugir nord enllà, on es va buscar la vida, ajudat per una petita pensió que rebia dels seus pares, fins que es va establir a Constantinoble.
Eloi Robusté i Ferran, el pare, havia estat a la guerra de Cuba, i quan va tornar a l’Espluga del Francolí natal, es va trobar que la fil·loxera havia acabat amb les seves vinyes i va emigrar a Barcelona amb la seva esposa Maria Rosés i Masdéu, filla del mas del Coll de La Mussara, un poble -avui buit i enrunat- del qual no es va desvincular mai. Per aquest motiu, quan va poder, el seu fill escriptor va adquirir el poble de Sant Salvador de La Mussara i els boscos del voltant, que molts anys després, quan estava molt afectat d’alzheimer, l’Icona li va expropiar.
Aquest estiu, el juliol de 2022, l’escriptora Mercè Carandell i Robusté, neboda de l’escriptor, filla de la seva germana Josefina, li ha volgut retre homenatge amb la reedició de Sascha, amb la mateixa portada i pròleg del 1946, a través de Bàratre Edicions, que distribueix online. Li ha afegit com a epíleg l’original del pròleg així com les cartes que es van escriure Robusté i Pla per coordinar l’encàrrec del pròleg i les crítiques posteriors, així com el document de la donació d’aquests documents que van fer els germans Carandell i Robusté a la Fundació Josep Pla de Palafrugell el juny del 2021.
A les cartes, en català, mentre que la novel·la és en castellà, Josep Pla li parla a Eloi Robusté d’una malaltia que estava passant en aquell moment, de la seva difícil situació al món intel·lectual: «Vos direu. No sé si sóc la persona més indicada per prologar-vos el llibre. Ja sabeu el nombre cada dia més inusitat d’enemics que tinc»; de la seva arrelada amistat amb la família de Joan Carandell i Marimon -bibliòfil i creador de la biblioteca econòmica Carandell, avui hostatjada a l’UAB- , que llavors vivia al mas Carandell de Reus, i d’una futura entrevista amb el prohom reusenc Lluís Font de Rubinat, que preferia realitzar a Barcelona, donat la seva precària salut per comptes de Reus.
Després de la publicació de Sascha, Eloi Robusté va seguir publicant llibres, però no literaris sinó manuals tècnics, relacionats amb el seu ofici d’enginyer i comerciant. La seva vessant bohèmia la va centrar en el col·leccionisme, un hobby que compartia amb la seva esposa Glòria de Oms, i en el restaurant Niu guerrer, que va obrir a la plaça Tetuán de Barcelona, on hi assistien les celebrities dels anys 50 i 60. Va morir a Sant Pere de Ribes al 1989, als 86 anys.
