Neteja general d’ineptes i corruptes

27 agosto 2020 08:10 | Actualizado a 27 agosto 2020 08:32
Se lee en minutos
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Pel talent, l’enginy i la tenacitat de dones i homes, l’espècie humana ha pogut millorar la qualitat de vida.

Per posar un exemple, gràcies a Galileu (1638), Leibniz (1689), Antoine Lavoisier i Pierre Laplace (1783), Joule (1843), Noether (1882), Einstein (1905), Heisenberg (1930), les lleis generals de física estableixen que l’energia ni es crea ni es destrueix, només es transforma. Aquest concepte ha consolat familiars desesperats que havien perdut sobtadament persones molt estimades.

En tres-cents anys, doncs, ments privilegiades van proveir la humanitat d’eines per poder arribar a resoldre incògnites que semblaven irresolubles. Ara bé, els polítics de torn ho han fet servir tant per evolucionar la prosperitat com per causar desastres catastròfics com les bombes atòmiques d’Hiroshima i Nagasaki (1945).

Al segle XXI es pot observar un gran canvi: els vertaders genis individuals s’han incorporat en equips de treball sinèrgics. Tant se val on siguin o on visquin, els millors científics es poden integrar, connectats per Internet, i participar activament en objectius compartits.

La feina de tres-cents anys de Galileu a Einstein, ara es podria fer en deu anys o encara menys. Els càlculs que havien de fer a mà, ara els fan potents ordinadors en segons; i és per això que els vertaders savis renuncien a la glòria individual per poder compartir en vida uns resultats extraordinaris per a tothom.

Tot això passa en el món científic.

En política, però, com anem? Churchill ja va avisar que el parlamentarisme democràtic era el menys dolent dels sistemes polítics coneguts. Arreu es pot escoltar que, salvant honroses excepcions, polítics de poc o nul talent no tenen com a prioritat el bé social comú, i es dediquen en cos i ànima a beneficis individuals o sectaris.

Pel que fa a les administracions públiques, a vegades sembla que hi ha parcel·les de poder amb criteris que pugen i baixen a velocitat de vertigen com si anessin dins el Shambhala de PortAventura. En cas que fos així, no té sentit mantenir-los en el càrrec. La ineptitud, corrupció i l’estafa, sota el paraigua de càrrec públic, s’ha d’haver acabat, perquè perjudica greument polítics honrats.

El Grau en Ciència Política i Gestió Pública de la UAB s’anuncia com «una formació integral en el coneixement científic de la política, orientada alhora a la recerca i a la pràctica professional, i amb vocació de foment dels valors democràtics i de l’esperit crític».

Escoltant els debats al Parlament de Catalunya o al Congrés de Diputats d’Espanya, es fa difícil admetre que són els mateixos escons on van parlamentar gent molt preparada, amb molt de talent, que en comptes d’insults i paraules grolleres presentaven propostes coherents de difícil rebatre.

Com diuen els gallecs, de bons polítics «haver-los haylos»; però potser els reserven perquè no es contagiïn d’estupidesa en els constants debats més propis de reality shows. Llegint les actes on les taquígrafes transcriuen exactament el que es manifesta en l’hemicicle, hi ha polítics que estan més pendents de dir frases o insults que surtin a la premsa i exaltin els seus partidaris. És una vergonya!

La lliçó d’humilitat infringida per un agent de zona ultramicroscòpica ha posat en escac i mat tot el món. És urgent que, per imperatiu legal internacional, s’implementin criteris harmonitzats en qüestions essencials.

Que els millors resultats d’ensenyament són a Singapur i a Finlàndia? Doncs acordem la base fonamental tècnica del que fan els que triomfen, per tal que es puguin adaptar a les peculiaritats pròpies de cada territori.

I el mateix que en Ensenyament en Salut, Política, Economia, Fiscalitat, Recerca, Justícia, Seguretat, que han de ser renovats i ben finançats. Alhora cal fer neteja de tots els càrrecs, polítics o altres, no imprescindibles. Augmenten opinions que asseguren: l’absència de càrrecs acomiadats no es notaria gens en la gestió, però sí en l’estalvi públic.

«Un gest del mag va fer desaparèixer la fam. Un gest del mag fa fer desaparèixer la injustícia. Amb un altre gest va fer desaparèixer la guerra. El polític inepte i corrupte va fer un gest i va desaparèixer el mag». Que cruel...

Comentarios
Multimedia Diari