Nova Línia des de Reus a Calafell: La poesia connecta Ferrater i Barral

Nois d’atzavara. Reus honora Gabriel Ferrater, el seu poeta més rellevant i amic de Carlos Barral, oblidat a Calafell trenta anys després de mort. Vázquez Montalbán els va fer carn de novel·la

01 abril 2019 09:28 | Actualizado a 01 abril 2019 09:32
Se lee en minutos
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

La presentació a Reus de l’Associació Gosar Poder per reivindicar la figura i l’obra de Gabriel Ferrater (Reus, 1922 – Sant Cugat del Vallès, 1972) és una molt bona notícia. Tota iniciativa que investigui, recordi i divulgui l’obra d’un dels intel·lectuals més brillants de Catalunya és benvinguda i necessària. Poeta, traductor, crític d’art i literatura, lingüista i professor universitari, la seva personalitat i la seva empremta marquen una de les èpoques daurades de la cultura durant els anys seixanta i setanta del segle passat, quan Barcelona va ser el melic del món editorial.

Més estudiat a les universitats que conegut pel gran públic, el reusenc mai no ha estat un poeta popular 

Pertanyent a la generació poètica de postguerra, i bon amic de Carles Riba, Jaime Gil de Biedma, José Agustín Goytisolo i Carlos Barral, va ser director literari de l’editorial Seix Barral, bressol de l’anomenat boom de la literatura hispanoamericana i descobridora d’escriptors com Juan Marsé. Considerats membres de l’anomenada Escola Poètica de Barcelona. I presents a les trobades i tertúlies que organitzava Carles Barral a Calafell, juntament amb companys i autors com Terenci Moix, Gabriel García Márquez, Mario Vargas Llosa u Octavio Paz, tres premis Nobel que Ferrater i Barral van ajudar a promocionar. També els anomenaven la generació del gintònic. 

El programa d’actes a Reus que anuncia l’Associació Gosar Poder per a aquesta primavera i la propera tardor és d’una altíssima qualitat literària i acadèmica. Més estudiat a les universitats que conegut pel gran públic, Ferrater mai no ha estat un poeta popular com Martí Pol o Salvador Espriu, per exemple, malgrat que alguns dels seus poemes els varen cantar Guillermina Motta, Miguel Poveda o Juan Gómez ‘Chicuelo’. Entre el postsimbolisme i l’aleshores naixent realisme social, amb erotisme i humor, l’autor de Teoria dels cossos i de Les dones i els dies sempre ha estat inclassificable, i no va ingressar en aquella cèlebre antologia Nueve novísimos poetas españoles (1970), en què apareixien prometedors catalans coetanis com Félix de Azúa, Pere Gimferrer o Manuel Vázquez Montalbán. No obstant això, l’any 1997 quinze poemes seus ingressen amb tots els honors a la gran Antologia de poetes catalans, juntament amb els noms més clàssics i transcendentals d’un mil·lenni de literatura catalana. Sense oblidar mai, tampoc, les seves primeres traduccions de Kafka, Bloomfield o Chomsky. 

Alguns dels seus poemes els varen cantar Guillermina Motta, Miguel Poveda o Juan Gómez ‘Chicuelo’

Un altre aspecte important dels actes de Reus sobre l’escriptor és l’aliança amb l’Associació Gabriel Ferrater que, des de Sant Cugat del Vallès, la ciutat on va viure i es va fer morir, ha realitzat i realitza una tenaç i encomiable feina per enaltir la dimensió del reusenc. També destaca la presència d’especialistes en la seva obra provinents de la Universitat de Barcelona, la Rovira i Virgili,  l’Autònoma i la Pompeu Fabra. D’aquesta manera, Reus honora un dels seus fills més rellevants i aprofita un patrimoni intel·lectual que va més enllà d’haver posat el seu nom a un institut, a una plaça i a un carrer.

Perquè un personatge nét d’exportador de vins, autodidacte, format a Londres i Hamburg, amb una voluminosa obra escrita i mestre de nous editors ofereix moltes i suggeridores possibilitats culturals. Per això cal esperar que totes aquestes iniciatives prosperin i no siguin només flors de primavera, com és el cas de Carles Barral a Calafell, on la seva importància i memòria no han estat ni valorades, ni promocionades ni aprofitades com mereixeria, fins i tot ara que es compleixen trenta anys de la seva mort. 

Ferrater, Barral, Gil de Biedma, Goytisolo, Marsé i altres són personatges que Vázquez Moltalbán va convertir en protagonistes de la seva novel·la Los alegres muchachos de Atzavara (1987). Tots relacionats amb l’anomenada i mitificada gauche divine, es reunien a Calafell, malgrat que alguns empordanesos situen Atzavara a Cadaqués. Debats i rivalitats localistes al marge, és bo sumar iniciatives com la de Gosar Poder perquè totes aquestes personalitats mai formin part d’un club de poetes morts, sinó que continuïn ben vius i presents. Encara que Gabriel Ferrater, amb només cinquanta anys, decidís seguir aquell malaurat consell de l’actor James Dean que sentenciava: «Viu ràpid, mor jove i deixa un cadàver presentable».

 

Amb arrels familiars a la Terra Alta, Joaquim Roglan va ser  corresponsal a Ràdio Reus i cofundador d’‘Informes-Ebre’. Professor universitari, ha treballat als principals mitjans de comunicació de Catalunya i ha escrit vint llibres. Viu retirata l’Empordanet.

Comentarios
Multimedia Diari