Una dotzena de candidatures pel maig de 2023... o més

Política. Les municipals del 2019 van registrar el rècord històric de participació i de llistes presentades. La tendència a la multiplicitat d’ofertes es referma

16 octubre 2022 09:28 | Actualizado a 16 octubre 2022 09:30
Se lee en minutos
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Una dada rellevant de les eleccions municipals de 2019 a Reus, que va passar completament desapercebuda, va ser la participació. El 60,3% del cens va anar a votar, la xifra més alta en uns comicis locals des de la recuperació de la democràcia. Potser per l’elevada participació en totes les convocatòries electorals durant els anys del procés, potser perquè el gran nombre de candidatures presentades el 26 de maig va portar més gent a les urnes... De fet, les 12 llistes que hi van concórrer constitueixen un altre rècord històric.

Una característica de les municipals a Reus durant les darreres dècades és que l’abstenció sempre ha estat més alta que les mitjanes catalana i espanyola. Comportament que crida l’atenció en una ciutat que fa bandera de la seva personalitat pròpia i ha viscut l’eclosió de formacions municipalistes que han aconseguit consolidar-se, com Ara Reus, o fugaces, però de gran repercussió mediàtica, com la CORI d’Ariel Santamaria, a més d’unes quantes experiències similars que es van quedar a les portes de l’Ajuntament.

Fins i tot aquestes llistes alternatives han obtingut resultats significatius alhora que altres manifestacions de disconformitat amb els partits tradicionals, com els vots nuls i en blanc, assolien proporcions inèdites. El 2011, es van escrutar 1.600 paperetes d’aquestes, més d’un 4% dels sufragis emesos.

El disputat 5%

A set mesos de les municipals de 2023, està oberta la possibilitat que Reus registri un nou rècord de candidatures presentades, amb una incidència imprevisible sobre els resultats. Per la història han quedat els temps on el vencedor aplegava 15.000 vots i podia aspirar a la majoria absoluta. Ans al contrari, el 2015 els convergents de Carles Pellicer van guanyar amb 8.300 vots i set regidors de 27. Mai cap alcalde havia governat amb menys escons. Aconseguir vuit mil vots, que abans constituïa un fracàs pels partits que aspiraven a l’alcaldia, ara pot valdre la victòria

Tot i això, la multiplicació de llistes no implica un ajuntament més atomitzat, perquè el 2019 només sis de les 12 van obtenir representació, quan la legislatura anterior hi havia set grups al ple. Recordem que cal superar la barrera del 5% dels vots per assolir un regidor, i que amb una participació d’un 60% aquesta ràtio se situa en uns 2.100 vots.

La notícia més cridanera la a l’escenari polític reusenc ha estat la presentació de Reus en Moviment, una plataforma d’opinió que treballa per presentar-se a les municipals de l’any vinent. Un impacte derivat sobretot pel nom d’un dels seus impulsors, David Vidal. La presència del carismàtic exregidor que va denunciar el cas Innova ha servit per confirmar que des de fa quatre anys ja no milita a la CUP.

Serà molt interessant veure els suports que arrossega el retorn de la seva figura i l’efecte pels cupaires de la pèrdua del seu estendard a la ciutat, perquè la forta implantació de la CUP a Reus i els històrics resultats de 2015 s’expliquen bàsicament per la tasca d’oposició de Vidal des de la seva entrada en solitari a l’Ajuntament el 2011.

No serà l’única candidatura municipalista alternativa, perquè és previsible que Entre Veïns es torni a presentar i l’activista Víctor Terradellas també treballa per formar una llista després del seu trencament amb Junts. A hores d’ara, les probabilitats que Terradellas faci el pas són molt altes.

Feminització

A l’altre costat de l’espectre polític, la competència també serà aferrissada, perquè a la previsible recuperació del PP s’hi sumen nous actors, com el cas de Valents. La formació d’Eva Parera ja compta amb estructura a Reus i és de suposar que es llençarà a captar l’electorat dissident de Ciutadans i dels mateixos populars.

La batalla de PP, Cs, Vox i Valents per l’espai de la dreta unionista també augura una fragmentació del vot que veurem quins efectes electorals tindrà. Fins i tot pot aparèixer algun rival de Vox per l’ultranacionalisme espanyolista a conseqüència de les creixents tensions que es viuen a la dreta de la dreta.

L’altre moviment rellevant de les darreres setmanes ha estat que la diputada Sandra Guaita serà l’alcaldable del PSC en lloc d’Andreu Martín, que hi ha renunciat per motius personals després de la tràgica mort d’un fill aquest estiu. Així les coses, al previsible debat d’alcaldables dels sis partits amb representació a l’ajuntament, per primer cop hi haurà majoria femenina, i podria ser aclaparadora: 5 a 1.

Comentarios
Multimedia Diari