Com va la lectura de tots els llibres que us heu comprat o regalat per Sant Jordi? Aquest any sí o ja estan fent companyia als d’altres anys? Si és que sempre penso que s’haurien de poder regalar uns vals que serveixin per comprar un llibre al mes o cada cert temps i així fem negoci i cultura de forma més regular.
Bé, no dic res més del tema perquè no soc exemple de res. Enguany, m’he comprat un llibre que tenia moltes ganes de llegir i que va sortir fa un temps i resulta que ja me’l vaig comprar l’any passat. Ara em toca esperar al següent Sant Jordi per regalar-lo.
Estic contenta perquè aquesta setmana ha sigut molt bonica i no només per Sant Jordi, també perquè ja m’ha arribat el vot per correu. Sí, per sort o per desgràcia (ja us dic jo que per sort) estic de viatge tota la setmana de les eleccions i no podré viure l’emocionant i divertida recta final de la campanya electoral i tampoc votar presencialment, clar.
El que més em va agradar va ser la breu conversa que vaig tenir amb la dona de correus. Entre orgullosa i preocupada, em va dir: «Quin valor teniu les que heu de votar ja, jo no tinc ni idea a qui votaré». I vaig pensar que cap persona representa millor als catalans/es actualment.
«Per sort o per desgràcia (ja us dic jo que per sort) estic de viatge tota la setmana de les eleccions»
Òbviament, jo tampoc tinc clar a qui votaré i menys després de llegir els papers amb els noms dels diputats i diputades de cada partit. Això passa sempre, però no coneixia gairebé cap nom, i això que jo estic mínimament informada i són del Camp de Tarragona.
Llavors, realment, és veritat això que diuen, no sabem a qui votem. Així que he pensat en què buscaré als primers/es de cada llista a xarxes socials i almenys els hi poso cara. Us recomano que ho feu o que si no teniu clar el vostre vot, us informeu una mica i que tingueu memòria, que no us passi com a mi a Sant Jordi i acabeu comprant el mateix discurs.
I mentre pensava a qui votaria i en la mandra que em fa haver d’anar a correus, la meva imaginació va tornar a volar sola i vaig pensar en una forma molt divertida i molt més entretinguda per a la ciutadania de viure la campanya electoral: fer la Velada del 12M.
Per als qui no esteu posats en el món de les noves generacions, la Velada del Año és un espectacle que atrau milions de persones (i també de diners) que consisteix que dos influencers o personatges famosos es peguin en un combat amb públic i retransmès per Twitch. Encara que sembli mentida, el format té molt d’èxit, especialment entre la gent més jove. Així que, us imagineu la Velada del 12M amb alguns dels candidats i candidates? Jo sí.
Com això de la boxa va per pes i alçada, Pere Aragonès (ERC) es podria enfrontar a Alejandro Fernández (PP). En aquest combat predominarien els cops baixos (jo puc fer broma sobre l’alçada perquè soc persona reduïda).
«Jo tampoc tinc clar a qui votaré i menys després de llegir els papers amb els noms dels diputats i diputades de cada partit»
Després, he pensat que seria bastant equilibrat una lluita entre Salvador Illa (PSC) i Carles Puigdemont (Junts), tenen, més o menys, el mateix pes i alçada i també el mateix pentinat. El problema és que ho hauríem de fer a distància o amb un holograma de Puigdemont. Bé, suposo que després d’aquests anys, tampoc es notaria molt la diferència.
I, per últim, un combat entre dues dones empoderades com són la Jéssica Albiach (Som Comuns). Sí, he buscat el nom del partit perquè entre Comuns, Podem, Sumar, em tenen boja. I la Laia Estrada (CUP), que crec que partiria amb avantatge, perquè amb totes les assemblees que deuen fer, imagino que algun company/a militant li podrà ensenyar a com fer un combat lliure, independent i popular.
En fi, sento dir-vos que aquesta Velada només es queda a la meva imaginació i ara, també a la vostra, i que espero que almenys us serveixi com a fantasia escapatòria pels dies que venen. Tot i això, voteu, perquè tenir imaginació està molt bé, però el que ens juguem és la nostra realitat i per desgràcia, cal molt més que l’humor per millorar-la.
