L’escola onomàstica del Camp de Tarragona

Enguany es convocarà la tercera edició del Premi Ramon Amigó i Anglès a projectes d’investigació en l’àmbit de l’onomàstica catalana. Es tracta d’un premi de caràcter biennal, convocat per la Universitat Rovira i Virgili i dotat amb 6.000 euros per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

L’objectiu de la creació d’aquest Premi va ser homenatjar la figura de Ramon Amigó, ja molt reconegut en vida, i alhora estimular l’interès pels estudis onomàstics, que és el que ell s’havia dedicat a fer, a més d’exercir ell mateix com a investigador en aquest camp. Perquè Ramon Amigó, que era membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, va publicar els inventaris de noms d’una quinzena de termes, la majoria del Camp de Tarragona i del Priorat (alguns publicats pòstumament), però va dedicar també molta energia a engrescar i ajudar altres persones perquè participessin de la ingent tasca d’inventariar un patrimoni lingüístic d’un valor tan gran com l’onomàstica.

No endebades el Camp de Tarragona és l’àrea geogràfica del domini lingüístic més estudiada des d’aquest punt de vista i una bona colla de deixebles de Ramon Amigó no s’han limitat a elaborar l’inventari de noms de la seva localitat, sinó que molts han estat autors de diversos estudis, de vegades en col·laboració. D’aquí que es pugui parlar de l’escola onomàstica del Camp de Tarragona.

Així, hi ha força autors que han publicat entre dos i cinc inventaris: Miquel S. Jassans, M. Teresa Muntanya, Jaume Sabaté, Moisès Selfa, Josep Veciana, Ferran Jové, Enric Moreu-Rey, Ramon Pere Anglès, Eugeni Perea, Enric Prats, Anton Munner i Carles Sancho. I encara es pot fer una llista més llarga dels que n’han publicat un de sol: Josep Alanyà, Vicenç Biete, Artur Bladé, Dolors Cabré, Marta Cañellas, Josep M. Coll, Antoni Cortés, Josep M. Duran, Francesc Escatllar, Joan Bta. Espasa, Antoni Grau, Josep Iglésies, Isabel Llopis, Desideri Lombarte, Carles Maristany, Josep Miró, Glòria Murgadas, Laureà Paguerolas, Carme Plaza, Joan Prats, Enric Puch, Josep Recasens, Pilar Riera, Jordi Rius, Dolors Roigé, Antònia Serres, Josep M. Sans, Montserrat Soronelles, Sílvia Veà i Montserrat Vidiella.

S’ha de fer un esment a part del cas d’Albert Manent, que va publicar set inventaris de municipis del Camp de Tarragona, feina que va compaginar amb moltes altres investigacions relacionades amb aquesta zona gràcies als seus orígens, que el lligaren tota la vida al Baix Camp.

Cal matisar que, de la mateixa manera que Ramon Amigó va inventariar alguns termes de fora del Camp de Tarragona, com ara Vilallonga de Ter o l’Albi, tot i parlar de l’escola onomàstica del Camp de Tarragona, el treball dut a terme en aquest camp va més enllà d’aquest límit geogràfic i s’hi compten inventaris de termes de les Terres de l’Ebre, fins i tot de la Franja de Ponent d’Aragó. Amb tot, la concentració en la zona del Camp és molt intensa i, en la majoria de casos, l’impuls de Ramon Amigó també va arribar a estudiosos de més enllà.

Així, la llista de termes estudiats en aquesta àrea al voltant del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, és la següent: Albarca, l’Albiol, Alcover, l’Aleixar, Alforja i Cortiella, Almoster, Arbolí, l’Argentera, Barberà de la Conca, Batea, Belltall, Benissanet, Blancafort, les Borges del Camp, Bot, Cabassers, Cambrils, la Canonja, Capafonts, Castellvell, Colldejou, Constantí, Cornudella, Duesaigües, la Febró, els Garidells, Gratallops, el Lloar, la Masó, Maspujols, la Morera de Montsant, Mont-ral, Mont-roig del Camp, la Mussara, Passanant, Pena-roja, Perafort i Puigdelfí, Picamoixons, el Pinell de Brai, la Pobla de Mafumet, Poboleda, Porrera, Pradell de la Teixeta, Prades, Pratdip, Querol, Rasquera, Renau, Reus, la Riba, Riudecanyes, Riudoms, Riudecols, Rocafort de Queralt, la Selva del Camp, Siurana, Tamarit, Tarragona, la Torre de Fontaubella, Torroja del Priorat, Ulldemolins, Vall-de-roures, Vallmoll, Vandellòs-l’Hospitalet, Vespella de Gaià, Vilallonga del Camp, Vilanova d’Escornalbou, Vilanova de Prades, Vilaplana, Vila-seca i Salou, la Vilella Alta, Vinebre i Vinyols i els Arcs.

La desaparició de Ramon Amigó l’any 2011 va deixar òrfena l’escola d’onomasiòlegs camptarragonina, però la Universitat Rovira i Virgili no va trigar a prendre’n el relleu. El professor Pere Navarro, membre també de la Societat d’Onomàstica, continua la tasca de suport a les persones que volen tirar endavant una recerca centrada en l’onomàstica, alhora que mira d’estimular nous estudis que completin els termes pendents de fer. Ben bé segueix la línia marcada pel mestre Amigó, que també és complementada en aquest sentit pel Premi que porta el seu nom.

Anna Domingo Palau. Responsable de Política Lingüística a Tarragona i membre de l’Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura catalanes (APELLC )