Carta oberta a l’alcalde de TGN

Alcalde, no va d’ideologia, va de Tarragona, va de Cultura (amb majúscula). A començaments de 2021, després de la segona onada de la Covid-19, alcalde, recordaràs que vam parlar de revitalitzar el teixit cultural de la ciutat molt malmès per la pandèmia (un any abans, durant el confinament vam crear uns ajuts per impulsar la industria cultural de la ciutat), i vam optar per produir una òpera: Rigoletto, al Camp de Mart. Un projecte de Ciutat i Territori, que implicaria molts actius culturals. Vas assumir amb entusiasme aquest projecte i el vas fer teu amb convicció i il·lusió. Hi vas creure, t’ho vas creure.

Rigoletto va ser un Ple al Sis: potenciar i donar oportunitats al teixit creatiu del Territori; revitalitzar l’economia del sector cultural, agents i empreses; impulsar un projecte per il·lusionar Tarragona; un esdeveniment amb voluntat de posar la ciutat al mapa de la producció cultural; donar oportunitats a joves estudiants. En definitiva, un projecte cultural que crees sinergies i tingués ressò més enllà de la ciutat. I així, va ser. Un projecte no tòpicament transversal, sinó transversalment real.

Alcalde, m’agradaria que un espectacle com Rigoletto tingués continuïtat, però entenc que cadascú té o no el seu projecte cultural, i aquí no hi ha res a dir, però com ex cap de Gestió Cultural de l’Ajuntament de Tarragona, em sap greu –pel descrèdit que suposa pels qui van creure en el projecte i hi van aportar recursos– que el passat dijous, s’hagi fet una roda de premsa, des de l’Ajuntament, on s’han facilitat dades no del tot reals sobre Rigoletto, segons aquestes, el cost total va ser de 235.213,8 euros, i les aportacions per donacions, convenis i entrades 73.360 euros, comportant això una despesa a càrrec de l’Ajuntament de 159.853,08 euros.

Crec que és important clarificar en l’àmbit públic, per ser fidels a la veritat, que les donacions i convenis van ser molt superiors als 73.360. Concretament, les aportacions van ser les següents: 50.000 euros de la subvenció de la Diputació, 61.000 euros per donacions i convenis, 35.000 euros un ajut probable de l’Institut Català de les Empreses Culturals (pendent de tramitar al setembre) com a suport a l’òpera dins el Festival d’Estiu, i 32.000 euros nets, xifra aproximada de la recaptació de la venda d’entrades.

En conseqüència, si es van enllestir els tràmits que s’havien de fer –ho ignoro, vaig deixar l’Ajuntament al setembre–, parlem de 178.000 euros. És a dir, més d’un 50% més del suposat cost global i, per tant, l’Ajuntament només hauria aportat un 23,7% del pressupost total, xifra que suposa 100.000 euros menys del que es va dir. Aquesta va ser la previsió.

Alcalde, el Camp de Mart és un espai escènic urbà, únic a tota la Mediterrània, encara que sense equipament escenotècnic (l’any passat va quedar aturada, com en els darrers 50 anys, la construcció de la passarel·la d’accés a l’escenari) i qualsevol activitat que s’hi programi, comporta grans costos de producció. El pressupost de l’òpera i el Festival d’Estiu, també va incloure despeses per treballs de millora i adequació de l’espai.

Com a responsable tècnic, vaig voler deixar les coses tancades i per això el 24 de setembre de 2021, vaig enviar un e-mail com a recordatori de les coses pendents, entre d’altres, amb còpia a la regidora de Cultura, i a tu, alcalde. Mai vaig rebre resposta. En aquest correu, entre altres coses, recordava què es fes seguiment de les gestions pendents. En relació a l’òpera, calia fer les ampliacions dels ingressos de taquilla, de l’aportació de la Diputació i també de les empreses donants. Caldria tramitar la subvenció a l’ICEC, per les despeses del Festival d’Estiu, òpera inclòs, a partir de la certificació de l’interventor de les despeses que hi hagi pagades.

Alcalde, les despeses que ha comportat Rigoletto a l’Ajuntament han estat molt per sota del que s’ha dit. A més, no hi ha hagut un promotor, un únic beneficiari, sinó que n’han estat beneficiaris: 13 solistes, 43 músics, 20 cantaires, 23 figurants, 6 directors artístics i tècnics, 11 tècnics, i diferents empreses de lloguer d’equips, de transport, de vestuari, de seguretat, de perruqueria, de jardineria, de construcció, de manteniment de roba, de restauració, hotels i estudiants de l’Institut Cal·lípolis. El més important és que la inversió va revertir en els actors culturals, la majoria professionals vinculats al territori. Això, no és cultura pija com diuen alguns, això és cultura popular, la de veritat. Això no és dèficit, és inversió cultural.

Ara, sembla que s’ha obert la veda per qüestionar la realització de Rigoletto, que si el 20% d’invitacions, que si 934 entrades venudes. Considero que cal posar aquestes afirmacions al context correcte per evitar possible demagògia al respecte.

Aclarim, les invitacions van ser les mínimes. Es van donar les pactades amb els voluntaris, els figurants, els espònsors i els intèrprets. No fer-ho hauria estat una descortesia, també se’n van donar dues per cadascun del grups polítics municipals, a representants d’altres institucions, i algún crític musical. No se’n va donar cap, ni a amics, ni a coneguts, ni a saludats.

Ara bé, per a l’assaig general –gratuït–, es va donar invitació a tothom que ho va demanar, com fan a la majoria de teatres del món. Van quedar 161 entrades per vendre, desconec el problema amb detall, tot apunta a una reserva no desactivada, i en conseqüència que no es posessin a la venda. Em consta, però, que hi ha qui que es va quedar sense localitat perquè no la va poder comprar. Recordem, l’aforament estava reduït al 70%.

Alcalde, volies que Catalunya deixés de mirar al nord de Barcelona, i que Tarragona tingués un Festival d’Estiu que fos referent a les comarques del sud de Catalunya. Res millor que inaugurar-ho amb una gran producció pròpia. Amb Rigoletto, vam posar la primera pedra.

Alcalde, no trenquis la il·lusió de tots el que hi van participar, manté l’empatia col·lectiva d’una nit màgica. Per això, et demano que defensis aquest projecte teu i d’un ampli col·lectiu de gent de la nostra ciutat. No permetis que es malmeti amb dades que no són reals.

Tarragona ha de consolidar grans projectes culturals, que generin capitalitat, impacte social i impacte econòmic, i que tinguin continuïtat. Tarragona, podria liderar la Cultura al Mediterrani, té un immens patrimoni que la recolza. Deixem-nos de complexos i no fem polítiques culturals clientalistes i de veïnat, fem propostes culturals agosarades que projectin amb força la ciutat, no sigui cas que tornem a perdre el tren, i ens passi com amb l’AVE, que l’hem d’anar a buscar a Perafort

Per acabar, sàpigues. Em fa mal, que avui, el debat cultural a la ciutat sigui la dissecció d’una òpera organitzada, ara fa sis mesos. I em fa mal, també, que molts dels que es consideren actius culturals, els hi aflori el caïnisme més primari i s’aboquin a una crítica ferotge, mentre paren la mà.

Desconstruir, sense construir. Mal servei a la Cultura. Mal servei a Tarragona. Gràcies, amb consideració.