Fa anys que sentim a parlar del tramvia del Camp de Tarragona. Projectes, mapes, rodes de premsa, promeses i més promeses. Però ara sembla que la cosa es mou. Set tramvies elèctrics adjudicats, obres que comencen al setembre, i la previsió que el servei entre en funcionament el 2028. És el moment de preguntar-nos: ara sí que va de debò? Aquesta infraestructura hauria de canviar la manera com ens movem entre les nostres ciutats. Però perquè això passi, cal alguna cosa més que vies i catenàries: cal visió metropolitana. No podem pensar aquest projecte com una suma de municipis, sinó com una xarxa que vertebra tot el territori. Amb mirada llarga, integrada i ambició. També cal encertar amb la tecnologia. Alguns experts alerten dels riscos de fer servir bateries en lloc de connexió elèctrica directa: més cost, menys eficiència. Aquestes decisions s’han de prendre pensant en el servei a llarg termini, no en l’impacte estètic immediat. I tot plegat ha d’anar acompanyat d’una cosa que sovint ens falla: voluntat política i gestió rigorosa. No podem tornar a caure en calendaris que es dilaten, en obres que s’encallen o en solucions a mitges. El Camp de Tarragona necessita una mobilitat que funcioni, i el tramvia pot ser-ne l’eix central. A veure si aquesta vegada sí. I que no ens tornem a quedar, un cop més, a mig camí.