Després de veure a TV3 el documental El sostre groc, d’Isabel Coixet, vaig quedar tan exasperat que no podia dormir. El film, guardonat amb el premi Gaudí, engruna tots els detalls del cas dels abusos sexuals que van patir nou estudiants de l’Aula de Teatre de Lleida entre 2001 i 2008, quan tenien entre 13 i16 anys, per part del director del centre, Antonio Gómez, i el professor Rubén Escartín.
La sinistra història va ser destapada pel diari Ara quan les víctimes, ja adultes, van decidir denunciar els fets. La Fiscalia va arxivar el cas perquè els delictes havien prescrit.
És per enrabiar-se, sobretot en escoltar com les víctimes relaten els mètodes calculats per abusar de menors des de l’estatus dominant d’ensenyant. Com és possible que ningú detectés les maniobres depredadores dels dos pájaros durant tants anys?
Allò que em va sollevar del tot és que Antonio Gómez va cobrar més de 59.000 euros d’indemnització en ser acomiadat de l’Aula. Ara, el tal Gómez, viu fent de les seves al Brasil, segons denuncia la pel·lícula en el remat final.
En aquests moments que estem posats a endreçar les lleis per protegir les víctimes d’abusos, hauríem d’esmerçar esforços per impedir que això no torni a passar.