Una situació similar de fragilitat es dona en el cas del Guernica i de la Dama d’Elx. Totes dues són obres emblemàtiques el trasllat de les quals al País Basc i a Elx ha estat reiteradament vindicat. El quadre de Picasso està al Reina Sofia de Madrid i la Dama d’Elx es conserva al Museo Arqueològico Nacional (MAN), també a Madrid. A banda de la debilitat de l’escultura de pedra calcària porosa, la ubicació actual del bust ibèric garanteix un rigorós control d’humitat, temperatura i llum essencials per a la seva conservació. El mateix es dona en el cas del Guernica que disposa d’una sala especial. Tots aquests requisits tècnics els gaudeixen actualment les no-pintures de Sixena al MNAC. Per a més inri, no se sap on pensen ubicar les peces ni qui desmuntarà i tornarà a muntar el trencaclosques.
El cas obre un dilema jurídic perquè si es confirmen els mals irreparables es derivaran responsabilitats directes i indirectes de l’execució de la malifeta. Un altre argument per negar la mobilitat del Guernica i de la Dama és que en el primer cas el Reina Sofia «ofereix un discurs museístic complet sobre l’art i la guerra, amb altres obres del mateix període».
El MAN ofereix «un context arqueològic global on es pot interpretar la Dama d’Elx en relació amb altres obres iberes, facilitant una millor comprensió històrica». Són arguments igualment vàlids en el cas del llegat històric de Sixena, emmarcat en el context d’art romànic més important del món. No serà que allò que menys interessa són les no-pintures de Sixena?
Lo más leído
Lo último