La pólvora fa festa: els orígens del model reusenc del Ball de Diables

El Ball de Diables de Reus no s’entén sense la pólvora. Des de finals del segle XVIII, la ciutat ha forjat un model propi que, a diferència d’altres indrets de Catalunya, no conserva el ball parlat amb Llucifer, Diablessa i àngels. «Aquí el ball és relativament tardà. L’agafa el gremi de Boters al darrer quart del segle XVIII i ràpidament perd el component teatral», explica l’etnòleg reusenc Salvador Palomar, que ha dedicat anys a investigar els orígens dels diables a la capital del Baix Camp.

Tal com narra el reusenc, els balls de diables tenen l’origen als Corpus medievals, on escenificaven la lluita entre el cel i l’infern. Donada l’etapa en què aquest model arrela a Reus, els diables ja no mantenen el ball parlat i agafen el relleu a través de l’ús festiu de la pólvora. «Aquí la pólvora sempre havia estat molt important, amb armes de bancàrrega -els actuals trabucs o arcabussos- que tenien una funció festiva en solemnitats i celebracions. Si la Tronada ve a substituir les armes, els diables permeten portar la pólvora a tota la ciutat», explica Palomar.

Actualment, el Ball de Diables de Reus és l’únic ball tradicional, juntament amb les colles d’Alforja i les Borges del Camp,que manté el model de participació individual al Camp de Tarragona. «Cada vegada que surt el ball poden ser les mateixes persones o canviar totes. Podies ser diable a partir del moment que compraves les carretilles i el mateix establiment et cedia un vestit de diable», explica Palomar.

Del barri a les solemnitats

Entre els reculls de premsa que ha investigat, destaca un anunci del 1859 al Diario de Reus que ja especificava que comprar cent carretilles donava dret a lluir el vestit de diable. De fet, quan el gremi de Boters desapareix, els diables continuen tenint un paper actiu a la ciutat gràcies a la tradició popular però també la cultura de pólvora.

Al llarg del segle XIX, la presència dels diables es multiplica. Fan acte de presència en tota mena d’esdeveniments: des de festes de barri i carnavals fins a nits de Sant Joan, fires d’octubre, grans solemnitats religioses o visites reials. «No es pot desvincular la història del folklore de la realitat social. Les manifestacions festives no surten del no-res», destaca Palomar.

Ja el 1859, el Diario de Reus anunciava que comprar 100 carretilles donava dret a lluir un vestit de diable

Tot i aquesta diversitat, Misericòrdia adquireix un valor singular. «El 1904, un sector de la població catòlic que viu els diables com una manifestació religiosa fa de l’acompanyament de la Mare de Déu de Misericòrdia la seva prioritat», explica Palomar. En aquelles missions evangèliques, la imatge de la patrona es traslladava del Santuari a la Prioral de Sant Pere i els diables l’escortaven. «Aquí pren força la idea que l’acompanyament simbolitza la derrota de l’infern quan la Mare de Déu arriba al Santuari».

L'art de transportar la teva pólvora

L’altre tret diferencial dels diables és la indumentària. A diferència d’altres colles, els diables reusencs s’autogestionen cadascú la pólvora que utilitzen, carregada al civader. A més, vesteixen amb els colors propis del Baix Camp: vermell, verd i negre sobre una base blanca.

L’altre tret diferencial dels diables és la indumentària. A diferència d’altres colles, els diables reusencs s’autogestionen cadascú la pólvora que cremen, carregada al civader. A més, vesteixen amb els colors propis del Baix Camp: vermell, verd i negre sobre una base blanca. Els motius , inspirats en l’infern i la natura, no es pinten, sinó que es cusen i broden sobre la tela.