Mercato Ballaró

A Madrid es menja molt bé. En la darrera estada a la capital del regne he descobert un restaurant italià molt recomanable: Mercato Ballaró. El nom del restaurant fa referència al mercat més antic de Palerm, una declaració d’intencions sobre la seva cuina d’arrel popular, amb ingredients senzills, mediterranis, amb gran respecte pel producte i pel seu sabor. Mercato Ballaró està regentat pel cuiner italià Angelo Marino, considerat un dels millors exponents a Madrid, si no el millor, de la cuina marinera del sud d’Itàlia. A la qualitat de la cuina, l’hostaleria de Madrid afegeix un tracte amabilíssim amb els clients, a diferència de Catalunya, que som més eixuts i esquerps. Al Mercato Ballaró van plegar els cambrers i ens van deixar quedar al restaurant fent la sobretaula fins que vam voler. Com al Ventorro. Que ningú malpensi perquè anàvem tretze. Jo vaig demanar el carpaccio Manuel Vicent, un plat fred de corbina salvatge, llagostins mediterranis, cítrics i llavors de sèsam. La creació culinària porta el nom del periodista i escriptor, guanyador del premi Nadal i columnista d’El País perquè és habitual client del Mercato Ballaró, com l’actriu madrilenya Emma Suárez, que dona nom a una amanida de rúcula, formatge erborinat, nous, poma, cumquat i tomàquets. És una satisfacció molt insospitada que un restaurant destacat bategi un plat original amb el teu nom. Vaig tenir aquest honor per la generositat del restaurant Cal Jaumet de Torà que va incorporar a la carta els caragols Correal, un plat de la terra tractat amb la creativitat gastronòmica de l’històric hostal. No dona tanta satisfacció aparèixer citat en una enciclopèdia biogràfica.