Junts? Xerrem? Xerrem junts!

Un títol ben atractiu per a tothom a qui li agradi estar en contacte amb gent i xerrar. Així de senzill i  així de fàcil. Tant, que m’hi vaig enganxar, i dic enganxar en el sentit més actual de la paraula perquè qui més qui menys està enganxat a una sèrie de qualsevol plataforma.

M’explico: això a què em vaig enganxar és el projecte Xerrem Junts. Aquest projecte conforma uns espais de convivència entre persones catalanoparlants voluntàries i persones nouvingudes. Es duen a terme, setmanalment, en equipaments municipals de poblacions de la comarca que ho hagin sol·licitat. 

Atén tres perfils de persones nouvingudes: en primer lloc, persones que no saben català, no l’entenen i, per tant, l’han de descobrir; en segon lloc, persones que en tenen un mínim coneixement, però no el parlen mai, en conseqüència, s’han d’estrenar; i per últim, persones que no tenen suficient fluïdesa, de tal manera que l’han de practicar.
Xerrem Junts és un projecte impulsat per la CAL (Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana) des del 2008. Personalment vaig conèixer el projecte a través de l’APELLC. L’any 2019, aquesta entitat i la CAL varen signar un conveni amb el Consell Comarcal del Tarragonès destinat a la implementació del projecte Xerrem. Tots tres organismes han renovat el conveni per dos anys més, satisfets dels seus resultats i convençuts de fer una tasca de gran utilitat.

Els objectius fonamentals del Xerrem Junts són fomentar el coneixement de la llengua i contribuir a l’enfortiment de la cohesió social per arribar al sentiment de pertinença a una comunitat, poble, país, per, en definitiva, estar-hi bé. 

Les persones voluntàries del Xerrem Junts ens anomenem guies i les nouvingudes, xerraires.  Què fa un guia en aquest cas? O millor dit, què no fa, què no és? Un guia no és un terapeuta -no substitueix un especialista-, no és un mestre -no ensenya-, no és un conferenciant i tampoc no és un tertulià. Som models. El que fem és anar a parlar, a facilitar eines perquè els xerraires parlin. D’aquí el títol. Sota el meu parer no es tracta només de dedicar una petita part del meu temps setmanal a parlar en català amb persones que no en saben o no en saben prou, sinó que el projecte té intrínsecament uns valors afegits. Aquests valors s’evidencien a través del diàleg assertiu -els xerraires que hi assisteixen s’hi senten còmodes, no han de fer cap esforç mental, hi són convidats- i de la cooperació -els guies els oferim unes habilitats i els xerraires ens donen la seva cultura. 

El curs passat, la pandèmia va trencar la dinàmica dels grups presencials i es va continuar de manera telemàtica. En el meu cas, la majoria de xerraires no van poder seguir. Ara, amb la formació de la nova fornada de guies, el curs acaba de començar. El desitgem totalment presencial.