Dies enrere, llegíem amb estupefacció com destinava el nostre govern la quantitat de 37 milions d’euros a finançar projectes de cooperació a l’estranger d’aquells que no saps com qualificar. La notícia, d’acord amb els temps que corren, només va ser publicada en els anomenats mitjans alternatius. Els de consum massiu van ignorar-la, no fos cas que perillessin les subvencions que han convertit el periodisme en una dòcil mascota, incapaç de recordar que en el seu ADN figura la fiscalització de qualsevol poder i la denúncia dels abusos que pugui perpetrar. El repartiment de regals mereix la consideració d’absolut desori. Com si ens sobressin els calés, vaja.
Costa d’entendre
que no pal·liïn les nombroses carències que
patim aquí
Lluny de nosaltres allò de quedar entabanats per la solidaritat planetària i callar davant les arbitrarietats que es cometen sota aquest concepte. Fa anys i panys, o així ens ho sembla, la reivindicació del 0,7% com ajut dels països rics envers els dissortats era acceptada per la immensa majoria de la població. Però ara han canviat els temps i les consideracions. Malgrat que els catalans, país sense estat, portin al seu ADN la dèria de voler arranjar tots els problemes d’aquest món, caldria recordar que, en primer lloc, t’has de preocupar de tu mateix, dels teus i les seves carències. No està el panorama per a repartir diners a dojo quan aquí se’ns menja la precarietat i hi ha, com a sagnant exemple, un terç de pobresa infantil enquistada sense trobar remei a tan absoluta prioritat, desassistida per sistema i lluny del focus mediàtic per allò de les males notícies, ignorades quan parles del teu melic. Menjar, educar i tantes altres qüestions bàsiques abans de preocupar-nos, per exemple, d’enviar un milió d’euros a Colòmbia en un projecte titulat ‘per la pau’ o regalar la mateixa quantitat a «Resistències feministes a les violències masclistes a l’Àfrica occidental», implementat simultàniament a cinc països africans. D’acord, ells seran pobres, però nosaltres també i la diferència radica en no voler reconèixer-ho. Hi ha tant per a fer a casa abans de preocupar-se de fora que resulta una obvietat irrefutable amb arguments fins i tot pels advocats de les causes perdudes que s’apunten a qualsevol bombardeig i, a sobre, te’l justifiquen.
Hi ha gent prou llesta que trau sucosos beneficis del sistema que asseguren combatre
Per desgràcia, els nostres polítics han aconseguit amb la seva praxi d’anys i panys posar-nos la mosca al nas en tot el que puguin emprendre. Al final resultarà, no vam nàixer ahir, que els 37 milions en dansa que repartirà alegrement l’anomenada Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament serviran per alimentar l’existència d’unes quantes guinguetes ocupades per amics, coneguts i saludats que combreguen amb les mateixes idees. Gent a l’esquerra dels socialistes que tanquen la boca amb aquestes propinetes i han trobat un rendible ‘modus vivendi’ personal. Abans queda, només faltaria, pagar les pròpies factures i permetre’s algunes alegries amb aquests euros que preocupar-se per canviar el món en combat impossible contra el capitalisme depredador. Els ‘woke’ també fa temps que s’afaiten i saben perfectament que la mala consciència del Primer Món, si és que ho som, els va de perles per a guanyar-se la vida.
Ignorem quants diners acaben finalment allà on diuen que volen ajudar, però de moment, donar una empenta als correligionaris i crear aquest caldo de cultiu, és evident que els hi va de conya. Que altres desitgin extraescolars pagades, per exemple, als alumnes més vulnerables o facilitar la pràctica esportiva als nens desvalguts de casa, una altra evidència, no els importa un rave. Aquí es tracta de clientelisme, de continuar teixint la teranyina que mantingui els privilegis sense necessitat ni tan sols de justificar-los. Sota l’aixopluc gairebé irrefutable de les ONG s’hi viu de conya. Alguns ja ens comencem a adonar que la seva solidaritat és, bàsicament, negoci propi. 37 milions entre els amiguets i mai no passa res. I es diuen d’esquerres quan només són uns barruts pendents del benefici que puguin traure al sistema que diuen combatre.
Lo más leído
