Les balises dels cotxes i la manca de respecte als ciutadans

Al’acabar l’any els ciutadans vivim experiències variades i rituals no només en l’àmbit privat, sinó també en el públic. Aquests darrers dies els mitjans de comunicació ens han informat de l’aprovació dels pressupostos de 2026 a les institucions, no en totes; per altra banda, hem descobert que aquests documents afecten la nostra vida, ja que inclouen canvis en les taxes dels serveis bàsics, en els impostos i a més incorporen noves obligacions obligacions fiscals i tributàries, les quals sempre ens agafen sota els efectes posts gastronòmics i etílics d’aquestes Festes i que, entre la confusió comunicativa i el nostre cap emboirat, no acabem mai d’entendre. I és curiós!, ja que carregades les Administracions de Departaments de comunicació i de propaganda, la majoria de les informacions ens arriben amb missatges críptics o simplement mal explicats.

Ramon Lamiel, rei dels radars, admetia que la balisa no servia, però que es multaria amb 80 €

Al tardofranquisme hi va haver un governador civil a Barcelona que quan li tocava comunicar alguna cosa que sabia que afectaria negativament als ciutadans, ordenava a la seva gent que seguissin una estratègia confusionària expressada en la frase: «Las consignas pocas y confusas». Vaig recordar això quan fa uns dies em van fer a mans un díptic d’un Ajuntament que anunciava que el 2026 qui més residus generés més pagaria i que aquell que fes un bon us de la recollida selectiva, la factura li sortiria més reduïda. Prometo al lector que fa dies que intento entendre aquesta normativa i no me’n surto, de manera que cansat i tip he renunciat a fer-ho; el pitjor de tot és que he arribat a la trista conclusió que tenir una titulació universitària no serveix massa per a trencar les barreres que la burocràcia administrativa que practiquen les institucions públiques posa entre elles i la ciutadania. És en aquest moment processal que sempre penso en el conseller Albert Dalmau al que admiro per intentar canviar-ho.

La incompetència amb què les administracions
ens tracten és cada cop més manifesta

De les normatives incomprensibles, aquests dies la més comentada en les trobades familiars ha estat la de la balisa V16, un artefacte lumínic d’emergència posicional que els vehicles han de portar obligatòriament des de l’1 de gener. Els debats han estat d’allò més sucosos; per a resumir-los d’una manera estadísticament correcta he de dir que les opinions dels contertulians es podrien classificar en tres grups: el dels estafats, el dels enganyats i els tercers, que són els que han experimentat les dues sensacions anteriors a la vegada. Els primers són aquells que es van deixar captivar per ofertes de balises per Internet, sense que passades unes setmanes ningú els avisés que no eren legals. Els segons, eren els que havien comprat l’aparell oficial, però que l’administració amb la boca petita els deia que a Catalunya no servia, ja que no estaria connectada al Servei Català del Trànsit, sinó a la DGT i que, per tant, haurien de seguir trucant al 112 quan els passés alguna cosa. Els integrants del tercer grup eren els que havien experimentat les pitjors sensacions, sobretot després d’escoltar unes declaracions del Sr. Ramón Lamiel, conegut com el rei dels radars recaptatoris, en les que reconeixia que la valisa no servia, però que en tot cas ells posarien una multa de 80 euros a qui no la portés.

És evident que la incompetència amb què les Administracions tracten a vegades als ciutadans és cada cop més manifesta com ens demostra el cas de la maleïda V16; el problema és quan es fan les coses amb un cert desvergonyiment. La democràcia és alguna cosa més que anar a votar cada quatre anys, és defensar el respecte que es mereixen els administrats; el pagar i callar era l’essència de la política de la Dictadura, però aquesta etapa hauria d’estar enterrada .ara , el reconeixement constant dels nostres drets hauria de ser la norma de l’actuació de les Administracions. És hora de canviar les fotos de les xarxes socials i d’abstenir-se de fer d’altres collonades digitals, per a passar a efectuar un reconeixement explícit del respecte que mereixem aquells que, entre d’altres coses, els paguem el sou.