Tota tradició ancestral que s’estimi prou té una munió de criatures singulars d’aquelles que costen de veure al primer cop d’ull però que formen part dels costums més arrelats de la població des de temps immemorials i que s’han anat fonamentant com a part d’indissociable d’allò que podria ser patrimoni immaterial de la gent.
Joan de Déu Prats (Barcelona, 1962) és un escriptor d’una intensa i dilatada trajectòria, sobretot en literatura infanti i sovint treballant aspectes lligats a la fantasia. Aquesta predisposició s’ha concretat amb la publicació de la Guia de les criatures fantàstiques catalanes, editat per Comanegra i amb la col·laboració gosaria a dir que imprescindible de Maria Padilla (Barcelona, 1984), una il·lustradora singular que ha anat donant forma i presència a aquest catàleg de personatges insòlits.
El llibre és podria agafar només com un simple divertiment sense cap més transcendència, apte per passar una bona estona, per anar passant pàgines, però si es va unes passes més enllà i es grata el fons, també és una meravellosa i sòlida aproximació a la nostra història, a la que no es veu, a la que no treballen ni els llibres ni els historiadors, a la que s’ha anat fonamentant pas a pas, quasi en secret, a l’interior de les llars, a la vora del foc en nits fosques i solitàries. Des de temps immemorials, la imaginació humana ha anat construint explicacions més o menys complexes i/o fantàstiques a tot allò que no acabava d’entendre del tot o que, directament, s’escapava de tota lògica i d’aquí va anar sorgint una èpica aferrada a la terra, als desitjos, als anhels, a les pors.
Prats ha buscat el rerefons de totes aquestes criatures i les presenta arrelades a la vida
D’aquesta manera, quasi sense sentir-ho, resistint i adaptant-se al pas del temps, les petites o grans mitologies de casa nostra van buscar la manera de subsistir, de guanyar la sempre complicada batalla contra les adversitats. Aquelles divinitats pairals que protegien o que molestaven, segons quin fos el seu tarannà íntim, van anar canviant a mida que la societat es feia més urbana, menys solitària. El cristianisme en va proscriure una bona part en ares de la moral i de la necessitat d’allunyar el maligne i les seves criatures pernicioses. Així, algunes d’aquestes divinitats casolanes es van transformar en llegendes infantils, ens personatges que havien endolcit el seu caràcter i s’havien fet més presentables. Però van seguir vives, convertint-se en mítica íntima, en valors que tenen a veure amb la imaginació, amb l’ànima privada.
Prats ha buscat el rerefons de totes aquestes criatures i les presenta arrelades a la vida i als seus orígens, ajudant a reconstruir la manera que els nostres avantpassats tenien de veure i d’entendre el món que els envoltava i, sobretot d’explicar totes aquelles coses que sovint s’escapaven de la lògica habitual mentre que les il·lustracions, detallades, precises, contundents i magnètiques de Maria Padilla ens ajuden a fer-nos el càrrec de la morfologia precisa d’aquestes criatures pobladores de somnis i de llegendes. El resultat és aquesta curiosa guia que per força ens ha d’obrir la imaginació i fer que els sentits es disparin. Segur que després de llegir-lo anirem pel món més atents a tot el que ens envolta i tal i com passa amb els avisos dels fugitius de la justícia o de la gent que s’ha perdut, sabrem reconèixer aquests personatges al primer cop d’ull quan es creuin en les nostres vides.
Segur que després de llegir-lo anirem pel món més atents
a tot el que ens envolta
I si es tracta d’escombrar una mica cap a casa, hi trobarem les Bruixes d’Altafulla, convertides en corbs; les Bruixes de l’Amor com l’Esperança Badia, la sanadora d’Amposta; els Botargues, uns esperits sorneguers que volten pels Ports i pel Matarranya; el Camunyes, un guerriller de la guerra del Francès, d’esperit venjatiu convertit en un ogre que es deixa veure per la Terra Alta; la Cuca Fera, un queloni més aviat monstruós i irregular que habita els fons del Delta de l’Ebre; la Cucala que vola pels cels de Miravet; el famós Dip de Pratdip que va retratar de manera meravellosa Joan Perucho; el Drac de Montblanc, els Fardatxos del Priorat, la Ribera d’Ebre i l’Alt Camp i, en definitiva una col·lecció màgica de personatges que lliguen el passat amb el futur, la realitat amb la imaginació i que tenen aquesta capacitat innata d’arrelar-nos a la vida, a la capacitat de somiar i deixar que la ment voli.
Lo más leído
Lo último