El Mundial de Qatar una vergonya catedralícia

Som a les portes del Mundial més estrafolari de la història. El qualificatiu ve a tomb quan comprovem que s’ha aturat el futbol a mitja temporada per amollar-se als interessos i conveniència d’un país totalitari. Per a les lligues punteres del món, ves a saber com resultarà l’ocurrència de deixar la campanya a mitges, obligar els artistes a un esforç descomunal i fer-los tornar a l’activitat domèstica i continental com si res no hagués passat. Noranta anys d’un calendari lògic convertits en foc d’encenalls davant la pressió exercida per interessos de lobby.

Abans del partit inaugural estem vivint una passa de contrició i mea culpa, generada per la necessitat general de descarregar consciències. Ara ja no toca, massa tard. S’ho haurien pensat abans, quan els ara amfitrions van soscavar la corrupta FIFA comprant vots i voluntats sense que gairebé ningú arrufés el nas. Suborns i tripijocs de tota mena amb l’objectiu de blanquejar una nació emergent que es passa els drets humans bàsics pel forro i atempta frontalment contra tot allò que ha costat segles conquerir gràcies al progrés de la humanitat, a la força del pensament contrastada amb la primarietat de la força bruta.

Pel camí, i també queda profusament documentat, centenars de treballadors s’han deixat la vida en règim de semiesclavitud mentre construïen els estadis d’aquest esdeveniment contra natura, col·locat amb calçador a les nostres vides. I ningú no ha dit ni piu. Amb la tèrbola FIFA, multinacional que mana més que els estats, no t’hi fiquis. Fets consumats, a empassar-se gripaus i, a sobre, has de sentir Blatter, excapo dels mafiosos, penedint-se de la decisió que ell va provocar. Viure per veure. I no passa res.

La simple celebració del Mundial a Qatar és una plantofada amb la mà oberta a les ànimes empàtiques, als bonistes que anhelarien un món feliç convertit en element identitari i denominador comú entre l’espècie humana.

De propina i sense un mínim sentit de diplomàcia, alguns peixos grossos dels amfitrions les han dit recentment de l’alçada d’un campanar, sigui sobre el rol de les dones, sigui amb la diversitat sexual o atacant la bàsica llibertat d’expressió. Aconseguit el Mundial, a ells que els expliques si només volen exhibir-se al millor aparador, escenificar riquesa, rebregar la realitat a conveniència del seu nefast règim. I en aquestes ens fan sentir bruts, com si fóssim còmplices passius de la seva conxorxa, quan aquells que haurien d’aturar-los han preferit ignorar el nyap perpetrat.

Resulta obvi que la democràcia és quelcom tan fràgil que s’ha de cuidar, guanyar i lluitar a cada moment, a casa i a tot arreu. Ja abans de la fanfàrria, una majoria absoluta i els mateixos futbolistes imiten els clàssics de la Bíblia rentant-se les mans, arrossant-se d’espatlles mentre proclamen com fariseus que ells no poden fer-hi res, que són uns manats i que si s’ha decidit això, alabats siguin els déus laics del futbol. Benvinguda la gran litúrgia de cada quatre anys i endavant les atxes, que rodi la pilota i a córrer. Quanta hipocresia.

Això de mirar cap a una altra banda quan no interessa confrontar les evidències i lluitar per la justícia, sí que s’ha convertit en un esport de pràctica universal.

No fem el que s’hauria de fer, evidentment, ni posem fre i límit a tota mena dels més diversos abusos que qualsevol mortal confronta cada dia.

El Mundial de Qatar és una vergonya catedralícia, però ja està, ja n’hi ha prou. El futbol és la nova religió, l’esport que podria canviar el món i, en canvi, perpetua injustícies dirigides per aquells que branden la paella pel mànec i no ens deixen gaudir d’una altra realitat que hauria de ser possible. La que volem la immensa majoria dels humans, simplement.

Hi ha partits que hem perdut de fa anys i panys, sense cap remei ni solució. I aquest n’és un altre.

Que guanyi Messi, Espanya o qui vulguin, però que, a sobre, no ens facin sentir culpables de tolerar tanta misèria a tots els qui no tenim ni veu ni vot en aquesta pantomima, enèsim capítol que ratifica com va de tort el món.