Lletres i cinema. Brunet i les literatures de gènere

No tinc clar si això és un renaixement volgut, una recuperació necessària o una continuació obvia, però el cert és que l’escriptor tarragoní Àngel-Octavi Brunet ha tornat a la literatura de gènere (o de gèneres) i ho ha fet per la porta gran. Onada Edicions acaba de publicar El collons de gat!, la novel·la que amb el títol-pseudònim de ‘Blanc i negre amb argument de color’ es va endur amb tots els mèrits la darrera edició del premi Ciutat de Sagunt de narrativa dotat amb 7.000 euros.

Brunet es va estrenar en això de posar els pensaments, els disbarats o els deliris negre sobre blanc l’any 1988, quan després de fer un curs de guionatge cinematogràfic guanya el premi Serra i Moret de guió amb El Déu bo i el Déu dolent. El següent pas és el premi de narrativa curta Terra de Fang de Deltebre amb A la Maru la desperta un pressentiment. El 1998 publica la primera novel·la Taüt de naftalina, seda i cotó. Un any més tard guanya el Sebastià Juan Arbó amb L’apocalipsi segons Macintosh i un any més tard s’endú al sac el premi Pin i Soler amb Contra Mendacium. El misteri dels còdexs màgics. Després vindrien Els llavis amb el polze, premi Vila de l’Ametlla de Mar, Viladembruix, premi Riber d’Ebre, El son de la Medusa i El meu cadàver i jo, premi Vila d’Ascó 2006.

Després ha conreat la no-ficció amb Gratia Reig! i Tarragona kitsch, el còmic, la novel·la juvenil, el teatre però continua presentant-se en públic com a tècnic de guió i direcció i, de fet, això de la literatura seria, segons les seves pròpies paraules, una manera molt més barata de fer cinema. Trobar prou bossa per embarcar-se en la producció d’una gran pel·lícula no és una tasca fàcil. Per contra, agafar un ordinador i posar-se a escriure totes les dèries és força senzill i, en el seu cas, lluït i rendible.

Però no us penseu que la literatura és una mena de succedani barat de la pantalla gran. En el cas de l’Àngel-Octavi Brunet no hi ha res més lluny de la realitat i El collons de gat! n’és una demostració pràctica i empírica que, com el cotó de l’anunci, no enganya. És, sens dubte, l’escriptor tarragoní que millor s’ha acostat i s’acosta als gèneres literaris, novel·la negra, història, de romans, de ciència-ficció, de misteri, de terror, i ho fa amb una habilitat i un estil inconfusibles i amb una qualitat, un rigor i una imaginació d’una solidesa de pedra picada. Els barreja, els fusiona, els remena i aconsegueix un còctel final que no decep i que està fet a base de pinzellades intenses i de retalls d’un patchwork delirant, directe i efectiu.

Diria fins i tot que aquesta novel·la de renaixement, de recuperació o de continuació, no ho tinc clar, és això sí que em podria atrevir a jurar-ho per Snoopy, una fórmula meravellosa per exorcitzar fantasmes, per espolsar-se la malastrugança i per sacsejar els mals pensaments a la vegada que és la més madura, sòlida, entretinguda i emocionant que ha escrit fins ara.

Un aspirant a creador cinematogràfic treballa d’administratiu en un hospital (us sona d’alguna cosa?) per poder pagar la residència de la seva mare. Això li permet, no sempre per voluntat pròpia, conèixer una netejadora de cos magnètic, un quinqui poc amic de la broma que l’extorsiona i un zelador encarregat del dipòsit de cadàvers de l’hospital a qui tothom té un cert respecte i que, segons diuen les males llengües, té via directa amb els morts que pul·lulen pel centre hospitalari i amb qui acaba compartint «la droga de l’esperança».

El que dèiem, ingredients truculents, magnètics, ben gestionats i portats al límit que serveixen per edificar una construcció que, i aquí hi ha la gran gràcia de l’invent, es pot veure com una novel·la però també com una pel·lícula trepidant, d’aquelles que no donen ni un segon de treva a l’espectador. Només cal canviar la mirada i, efectivament El collons de gat! és un film dirigit amb mà de ferro per l’Àngel-Octavi que ens permet entrar a la pell dels personatges i al moll de la història sense cap esforç. Per contra, si no estem disposats a cansar-nos tant, decantar-nos per l’opció novel·la també pot ser una magnífica solució.

Sigui com sigui, aquest renaixement/recuperació/continuació de l’Àngel-Octavi Brunet amb El collons de gat! mereix un lloc d’honor a l’apartat d’estrenes de la setmana. No us la perdeu!