En una democràcia, que la gent ocupi el carrer —sigui per aplaudir o per escridassar— és prova de salut ciutadana i social. La pràctica de la llibertat sovint comporta incomoditats, però els seus beneficis sempre superen els inconvenients logístics o la molèstia moral dels disgustats. L’espai públic ho és, també, perquè tothom hi faci sentir la seva veu amb la mateixa llibertat amb què els altres la poden replicar. Ara bé, aquests principis generals no converteixen en sensata o oportuna qualsevol protesta. És el cas de la manifestació contra la brutícia i la gestió del servei d’escombraries convocada per a aquest dissabte a Tarragona. A què ens criden exactament els organitzadors, si no fa ni vint dies que la nova concessionària s’ocupa de la neteja? No hauríem d’atorgar-li els clàssics cent dies de marge perquè demostri de què és capaç? És clar que estem emprenyats per la brutícia i pel sainet de la licitació i tot el rebombori que ha envoltat el nou contracte. Però els responsables del desori no són ni l’actual consistori ni l’empresa que ara s’encarrega de la neteja. Potser ho podrien explicar millor alguns dels qui s’amaguen darrere de les organitzacions i de l’organització d’aquesta protesta, que com més va més recorda el mem dels Simpson del senyor gran escridassant un núvol —o aquella escena tan familiar de qui renega del polític que surt a la tele mentre un parent li diu que calli, que no el poden sentir. Fins i tot associacions de veïns, entitats ciutadanes, sindicats i el mateix comitè d’empresa de la neteja qüestionen la manifestació. La plataforma convocant argumenta que té sentit perquè «l’entrada en servei de la nova empresa no soluciona immediatament els problemes». Com s’han de solucionar “tots” els problemes “immediatament”? És una exigència sense solta ni volta, inoportuna i desassenyada. Tarragona mereix una neteja a l’altura de la ciutat, cert. També necessita líders sensats.
Lo más leído
Lo último