Els següents capítols del serial de Veneçuela

Primera contradicció: Nicolás Maduro era un tirà impopular i mancat de legitimitat, desastrós per al seu país i per a tota la regió, però l’ús de la força pels Estats Units per apartar-lo del poder ha estat igualment il·legítim. Segona contradicció: Veneçuela aniria millor amb un nou govern encapçalat per l’opositor Edmundo González —que probablement va guanyar les últimes eleccions presidencials i ara és a l’exili—, però no és clar que Maduro sigui substituït per González, sinó que la vicepresidenta Delcy Rodríguez assumeixi la presidència i convoqui eleccions en trenta dies —com mana la constitució— amb el suport del ministre de Defensa, Vladímir Padrino, que controla les forces armades, i de Diosdado Cabello, ministre de l’Interior, mà dreta de Maduro i factòtum del partit chavista Movimiento Quinta República. Entre els periodistes independents veneçolans de diverses sensibilitats agafa força la teoria que aquests tres han entregat Maduro als EUA per evitar mals majors. La tercera contradicció és que, com ja hem vist a l’Afganistan, a l’Iraq i a Líbia, sovint és més fàcil enderrocar un líder que no pas establir un nou govern. De vegades, el resultat és un dirigent pitjor o un caos a l’estil de Somàlia. Si els Estats Units aconsegueixen imposar el seu control sobre Veneçuela —i, per extensió, sobre les majors reserves provades de petroli del món—, no estarem davant d’una operació altruista per restaurar la democràcia. Serà un gir estratègic de primer ordre: control de la regió, influència sobre els fluxos globals del cru i un dòlar reforçat. Plot twist: En aquest escenari, l’Iran passa automàticament al centre del tauler. Amb el petroli veneçolà sota influència pròpia, Washington reduiria la seva vulnerabilitat davant una crisi al Golf Pèrsic i faria més assumible, políticament i econòmica, una escalada militar contra l’Iran, sigui directa, sigui via Israel. El que passi a Veneçuela no quedarà a l’Amèrica Llatina. Determinarà qui controla l’energia, fins on arriba el poder estatunidenc i com es redefineix la confrontació geopolítica del segle XXI.