La primera vegada que vaig sentir a parlar de Boulder va ser fa deu anys quan uns amics hi van anar a viure. En aquell moment no ho sabia, però Boulder, una ciutat de Colorado amb menys de cent mil habitants, em perseguiria. Des que en vaig conèixer el nom per primer cop, no he parat de sentir-ne a parlar com una referència en els àmbits més diversos.
Els amics l’havien descrit com un lloc interessant, amb una vida cultural intensa, tranquil i envoltat de natura. Al cap de poc, remenant a YouTube, vaig topar amb una conferència d’un astrofísic de la Universitat de Colorado Boulder. «Mira, tenen universitat», vaig pensar. Van passar uns mesos i Boulder va tornar a treure el cap. Llegint sobre ciutats que han innovat en la transició a la mobilitat sostenible, Boulder se citava com un exemple a seguir. Van transformar l’antiga autopista en una via verda urXbana ben integrada que va obrir a la bicicleta l’espai que abans ocupaven els cotxes.
Més tard, l’expert en districtes industrials Miquel Barceló em va recomanar un llibre sobre comunitats innovadores i Boulder tornava a ser allà. El llibre és una guia sobre ecosistemes empresarials. Brad Feld, un emprenedor d’èxit, hi explica com Boulder es va convertir en una de les ciutats més dinàmiques dels Estats Units. Poc després vaig saber que Techstars, una de les acceleradores més importants del món, també havia nascut a Boulder.
Costa pensar que l’emprenedoria i l’espiritualitat puguin coincidir en un mateix espai, però és així perquè Boulder és una de les ciutats de referència del budisme i els moviments de nova espiritualitat als Estats Units. Tant que, llegint un article a la revista Wired, Boulder va tornar a aparèixer perquè hi té la seu una de les poques universitats d’inspiració budista que hi ha al món, la Naropa University.
Poc després va ser una notícia cultural la que em va posar Boulder a la pantalla del mòbil. Fa pocs mesos el Festival de Sundance, el principal festival de cinema independent del món, anunciava que a partir de 2027 canviarà de seu. Deixen Utah perquè Boulder, que aposta per la cultura com un dels seus eixos principals, els ha ofert millors espais i condicions que cap altra ciutat americana.
Encara fa pocs dies, mirant un telenotícies, entrevistaven un acadèmic català que ha decidit abandonar els Estats Units fugint del que considera un ambient irrespirable per culpa del trumpisme. I va tornar a passar. Era professor de la Universitat de Colorado Boulder, i no és estrany, perquè és una de les ciutats més progressistes del país.
Què ho fa que en una ciutat de cent mil habitants a tocar de les Muntanyes Rocoses hi passin tantes coses? Com és que Boulder no para d’aparèixer aquí i allà com un lloc exemplar i fora del comú? Costa de dir, però hi ha quatre ingredients que destaquen en la recepta màgica. Quatre elements que ajuden qualsevol ciutat a guanyar dinamisme, densitat cultural, riquesa i benestar: talent, xarxa, empresa i qualitat de vida.
Boulder és una de les ciutats dels Estats Units amb més títols de llicenciat, màster i doctorat per càpita. Té una malla tupida de ciutadans implicats en l’àmbit econòmic, cultural, cívic i espiritual. Compta amb un gruix empresarial potent que neix d’startups d’èxit que han invertit en nous projectes i han creat ecosistema emprenedor. L’aposta per la qualitat de vida a la ciutat, molt vinculada a la natura, tanca el cercle i funciona com un imant per al talent.
A Boulder hi ha tot això, i alguna cosa més. Hi ha propòsit.
Lo más leído
