La Comissió Europea va aprovar a finals del 2020 l’estratègia de la Unió Europea (UE) per aprofitar el potencial de l’energia renovable marina. De fet, la UE té previst el 2050 cobrir el 25% de la demanda elèctrica mitjançant l’energia eòlica marina. Per assolir aquesta fita, s’ha fixat l’objectiu de tenir instal·lat mínim 60 GW d’eòlica marina l’any 2030, i 300 GW el 2050. Fins ara, n’hi ha entorn 32 GW instal·lats, majoritàriament amb estructures fixes a la mar, i pràcticament la totalitat d’aquestes instal·lacions estan situades als països del nord d’Europa.
Per assolir aquests objectius, és imprescindible que s’instal·len parcs eòlics marins de forma important als països europeus del Mediterrani, i en aquests moments s’està treballant i invertint força en aquesta direcció. A més aquestes instal·lacions, per les característiques del mare Nostrum, i per la possibilitat que estenguin molt més allunades de la costa, es basaran en aerogeneradors flotants.
Totes aquestes circumstàncies fan que s’obri una gran oportunitat, ja que entorn d’aquesta activitat, moltes empreses requeriran disposar d’espais, propers, i dotats dels serveis adients, als parcs eòlics marins del Mediterrani. El port de Tarragona, gaudeix d’un emplaçament privilegiat, per atendre les necessitats logístiques i de producció dels parcs marins que s’instal·lin a Catalunya, a la costa mediterrània d’Espanya, així com a la francesa i a la italiana. L’autoritat portuària tarragonina, i el seu president Santiago Castellà, han tingut la visió i la determinació per veure aquesta oportunitat, no només per Tarragona, sinó per al conjunt del país. Estan treballant, planificant i invertint per posicionar el port com la ubicació idònia per a què les empreses del sector, puguin invertir i ubicar els seus centres logístics i de producció. A hores d’ara, ja disposen de nou empreses del sector que han signat cartes d’intencions, estan ampliant el Moll de Balears, i el contradic de Ponent, i han buscat la complicitat del govern de la Generalitat. El passat dijous es va presentar, de la mà de la consellera de Territori i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, i de la directora de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), Anna Camp, el suport del govern de la Generalitat a aquesta estratègia del Port de Tarragona de convertir-se en un hub de l’energia eòlica marina. Ho va fer amb la complicitat, i l’acompanyament de les patronals, PIMEC i Foment, de les Cambres de Comerç, de Tarragona i Reus, de la AEQT, així com de l’alcalde de Vila-seca.
Aquest projecte del Port de Tarragona, liderat per Santiago Castellà, és una gran oportunitat, que pot possibilitar la implantació, d’empreses referents al sector, generant valor afegit i creant ocupació de qualitat a casa nostra. Però també és una gran oportunitat per les pimes de la nostra demarcació, que es beneficiaran directament, amb la possibilitat d’ampliar el seu àmbit de negoci, i prestant serveis complementaris a aquestes noves implantacions industrials.
Com és normal, davant d’una oportunitat d’aquesta dimissió, el Port de Tarragona no està sol, hi haurà altres ports competint per assolir també aquest objectiu. Així, a l’estat espanyol, el Port de Castelló, i també el d’Almeria, s’estan intentant posicionar, a l’estat francès els ports de Fos-sur-Mer i Port-la-Nouvelle, i a Itàlia els ports de Sardenya i Sicília.
Per tant, malgrat que l’emplaçament del de Tarragona és magnífic, que l’autoritat portuària està planificant i invertint de forma adient i decidida, que hi ha moltes empreses del sector clarament interessades, i malgrat la complicitat del govern de la Generalitat, és imprescindible el suport de tots els àmbits, l’institucional i el socioeconòmic, així com el de la ciutadania en general. El projecte ho requereix, i s’ho mereix.
Cal la màxima implicació i diligència de totes les administracions, en els diferents nivells. És necessari el suport, de les patronals, els sindicats, les cambres de comerç, de la nostra universitat, i els collegis professionals, i cal que tot el territori, i el conjunt de la societat es facin seu aquest projecte. La realitat és que tots aquests aspectes i complicitats, sempre són molt valorats per les empreses a l’hora de prendre les decisions finals.
Lo más leído
Lo último