No hi ha dubte que l’atac terrorista i la presa d’ostatges civils de Hamàs del 7 d’octubre de 2023 vulnera el dret internacional i és una violació dels drets humanitaris. Tanmateix, el genocidi de Gaza per part de l’exèrcit d’Israel és un crim de guerra contra un poble indefens. Després de mesos de bombardejos i devastació, el genocidi de Gaza supera tot allò que podríem imaginar com a persones.
Per fi, s’entreveu una llum d’esperança. Esperem que aviat s’aturin els bombardejos, s’alliberin els ostatges i l’ajuda internacional arribi a Gaza.
Arribar a aquest nivell de barbàrie seria impensable sense un domini interessat del marc narratiu del conflicte. L’estat d’Israel amb l’ajuda dels grans grups mediàtics nord-americans fa temps que imposa el seu relat sobre l’opinió pública. És difícil d’entendre el genocidi d’un poble indefens sense la complicitat dels grans canals informatius nord-americans.
En una era on els mitjans de comunicació i les xarxes digitals ens mantenen informats les vint-i-quatre hores del dia, el domini de les narratives és un factor clau per a justificar les agressions contra un poble indefens. Qui domina els mitjans digitals imposa el seu relat i modula la consciència col·lectiva. L’estat d’Israel en sap molt de tot això. Domina bona part dels mitjans d’informació internacionals i imposa una ficció dual que separa entre ‘nosaltres’ que som les úniques víctimes i ‘ells’ identificat amb Hamàs, que adopten el rol d’agressors terroristes.
Es tracta d’una dicotomia interessada si recordem que, des de 2018, el govern d’Israel ha abocat milions de dòlars a Hamàs per dividir els palestins. Israel no només escriu la seva narrativa, sinó que, quan li convé, la reforça injectant recursos entre les diverses faccions palestines. Des de la mateixa creació de l’estat d’Israel, l’any 1948, ‘divideix i guanyaràs’ ha estat la seva estratègia per sotmetre als palestins.
En l’actual conflicte l’agressió ha arribat tan lluny que la Cort Penal Internacional, per primera vegada, el 21 de novembre de 2024 va emetre una ordre per arrestar a Netanyahu per crims contra la humanitat i crims de guerra. Malgrat això, els mitjans de comunicació occidentals han continuat emmarcant la guerra a Gaza com la resposta d’un país a un acte terrorista.
Els mitjans de comunicació que informen sobre el conflicte sovint deshumanitzen les morts palestines mitjançant l’ús d’un llenguatge neutre. Termes com “massacre” s’utilitzen per a les morts israelianes, mentre que els cadàvers palestins, inclosos els nens, s’emmascaren amb frases que oculten la responsabilitat dels agressors. Les morts palestines es redueixen a xifres dins d’una estadística, mentre el rostre humà es reserva als responsables de les agressions, a les víctimes i als seus familiars.
Malgrat el gran poder dels principals canals d’informació nord-americans, per primer cop la informació circula per vies més lliures de filtres i del control dels governs. Som espectadors directes d’aquesta dramàtica massacre. Per primera vegada, la massacre de Gaza i la neteja ètnica del poble palestí es retransmeten en directe, les 24 hores del dia. Malgrat l’assassinat de més de 200 periodistes, les imatges, els vídeos i les notes de veu dels reporters ens informen sobre les violacions dels drets humans, la destrucció d’hospitals o l’assassinat de nens i nenes.
En aquests relats alternatius també hem pogut veure les autèntiques intensions dels polítics israelians que demanen que Gaza sigui destruïda totalment, fins a facilitar que Donald Trump i els seus amics puguin construir sobre les runes un complex turístic de luxe.
Per primera vegada, a través de les xarxes socials assistim a la massacre com a espectadors directes facilitant que cadascú ho interpreti més objectivament, lliure de filtres i censures. Sense la construcció de relats alternatius als grans poders mediàtics, costa de creure que les mobilitzacions dutes a terme pels joves d’alguns països europeus s’haguessin activat en contra de les atrocitats patides pel poble de Gaza.
Tampoc assistiríem a una negociació que obre una petita llum d’esperança per aturar la massacre de Gaza. Ni que sigui per uns mesos.
Lo más leído
Lo último