La barberia Obiol

Dedico aquest article a la Barberia Obiol, malgrat que si substitueixen els noms, podran veure reflectida qualsevol de les barberies de les nostres ciutats i pobles que al llarg dels darrers anys han anat desapareixent del paisatge urbà de les viles del país. La barberia Obiol estava situada, fins dimecres passat, al centre de Tortosa, al carrer Travessia de l’Àngel. Era una perruqueria clàssica unisex, on la seva clientela hem estat majoritàriament homes. El seu actual titular, l’Òscar, després de quasi cinquanta anys de professió i sense relleu generacional, va decidir fa uns mesos jubilar-se abans d’hora. L’Òscar ha estat víctima anticipada del sistema Veri-Factu, que paradoxalment, i per una decisió improvisada i d’última hora, el govern central va retardar la seva entrada en vigor.

El dimecres 24, vaig rebre l’últim servei, després de cinquanta-vuit anys essent client de la barberia, amb el seu iaio Agustí, el fundador, el seu padrí Joan el referent de la barberia durant moltes dècades, i amb l’Òscar amb qui generacionalment vam coincidir més. Certament va ser un moment emotiu i nostàlgic, on em van venir al cap molts sentiments, records, anècdotes, i sobretot agraïments.

A Tortosa i les Terres de l’Ebre, i no només els seus clients, trobarem a faltar molt la barberia Obiol. Moltes gràcies per tot i per molt, per moltes dècades de servei, de veïnatge i d’amistat

La barberia Obiol, com tantes, no era simplement un lloc on et tallaven els cabells o t’arranjaven la barba. Era, fins a l’arribada de la Covid, un lloc de socialització, de tertúlia i discussió sana de l’actualitat, així com de les novetats i les preocupacions socials i esportives de la ciutat. En un moment en què les xarxes socials i les plataformes audiovisuals, no existien, on hi havia pocs canals de televisió i poques emissores de ràdio, i en què afortunadament les tertúlies audiovisuals hooligans no havien encara colonitzat els mitjans de comunicació, era una de les principals fons d’informació de proximitat.

Recordo especialment els dilluns, els divendres i dissabtes, on el futbol monopolitzava les acalorades converses. Joan era un culer acèrrim.Sovint, en l’era pre-Cruyff entrenador, quan el Barça no solia aixecar molt el cap, havia d’aguantar com alguns clients malgrat no haver d’arreglar-se, anaven a la barberia per manxar-lo, i ell mai els defraudava. Però a part de les injustícies amb el Barça, i els ajuts arbitrals al Reial Madrid, perquè els pericos no disposàvem de molta atenció, també es parlava amb vehemència dels partits i la trajectòria dels equips locals i territorials. Especialment del CD Tortosa, i de la UD Remolins primer, i de la UE Remolins-Bítem, després, equips del barri tortosí dels Obiol.

Era tan generalitzada la vinculació del futbol amb les barberies, fins al punt que, als anys noranta, una de les primeres tertúlies televisades en català a RTVE entorn el món del futbol, dirigida pel periodista Pitu Abril, va portar el títol de La Barberia.

La barberia Obiol també era un lloc ideal per prendre el pols de la situació en general a la ciutat i al territori. Quan vaig tenir les primeres inquietuds en l’àmbit de la política municipal, anar allí a tallar-me els cabells era sinònim de rebre un grapat d’informació molt útil per copsar l’ànim i conèixer les preocupacions dels conciutadans. Des de l’òptica social i política, les tertúlies i els comentaris de la barberia eren molt més sans, útils, t’aproximaven molt més a la realitat, i estaven molt menys contaminats, que qualsevol de les tertúlies audiovisuals que avui poden escoltar als mitjans de comunicació.

Però, per molts de nosaltres i de les nostres famílies, els barbers, i en el meu cas en Joan i l’Òscar, han estat molt més que uns professionals que cuidaven el nostre cabell i la nostra imatge. Han estat uns companys i amics, amb qui hem compartit mútuament les nostres trajectòries vitals, preocupacions personals i familiars, vivències d’alegria i goig, i de tristesa. A més, sempre han estat al costat en moments difícils, com quan algun de nosaltres o la nostra família, no podíem anar per motius de salut a la barberia, i ells venien a casa o als hospitals per arreglar-los amb una estima i afecte, que superava qualsevol límit de la professionalitat.

A Tortosa i les Terres de l’Ebre, i no només els seus clients, trobarem a faltar molt la barberia Obiol. Moltes gràcies per tot i per molt, per moltes dècades de servei, de veïnatge i d’amistat. Un sentit record per l’Agustí, i especialment per l’estimat Joan, que ja no estan entre nosaltres, i una forta abraçada a l’Òscar el meu barber i amic. I amb ells, un agraït reconeixement i un homenatge a tots els barbers que els nostres lectors tinguin presents en llegir aquestes línies.