Fa poques setmanes l’Observatori de la Pime va finalitzar l’informe sobre dimensió empresarial: diagnòstic i propostes. Aquest divendres vàrem tenir l’oportunitat a la seu de Pimec, de presentar-li al ministre d’Indústria, Jordi Hereu, les seves conclusions, especialment les més de cent mesures contemplades per afavorir el creixement empresarial.
L’informe fa una anàlisi detallada del sector empresarial des de l’òptica de la seva dimensió. Com ja sabem les pimes representen el 99,8% del total d’empreses, i generen un 66,5% de l’ocupació. I el 94% de les empreses són microempreses amb menys de 10 treballadors que generen un 28,7% dels llocs de treball. L’estructura empresarial segons la dimensió és semblant a la mitja europea, però difereix de forma important si s’analitza el valor afegit brut (VAB). En tots els casos, es constata que com més gran és mida de l’empresa, aquest VAB per empleat s’incrementa, per tant, la productivitat per ocupat és més elevada en la mesura que l’empresa és de més dimensió. A la vegada també queda patent que la productivitat mitjana de les pimes catalanes que se situa en 47.720 € per treballador, és un 8% inferior a la de les pimes europees.
En canvi, si entrem en detall, aquesta productivitat per empleat és més elevada per les empreses mitjanes (entre 50 i 250 treballadors) catalanes, que se situa en 69.923 € ocupat, que a les europees. I, per contra, és molt més reduïda per les microempreses i petites empreses catalanes.
Per aquest motiu, és clar que ens interessa que les nostres micro i petites empreses puguin créixer i convertit en mitjanes i inclús grans empreses. Aquest és un interès que tots hem de compartir. Òbviament, les mateixes empreses, les primeres interessades, que així podran incrementar la seva rendibilitat. També els seus treballadors, que en ser més productives les empreses, poden retribuir molt millor el treball. Aquest interès en el creixement empresarial també l’ha de compartir les administracions, que veuran com la recaptació tributària també millora substancialment en augmentar els salaris i els beneficis empresarials. I finalment el conjunt de la societat que veu millorar el seu benestar.
El document esmentat analitza també els principals factors que afavoreixen el creixement empresarial. Els factors interns, que depenen de la mateixa empresa són rellevants, i aquí els deures se centren en les organitzacions i els seus gestors. Han de tenir voluntat i ambició de créixer, han de professionalitzar més la gestió i la governança, han d’invertir en tecnologia, han de fomentar la col·laboració, i treballar per formar i retenir el talent.
Els factors externs tant o més importants que els primers, depenen més de l’administració i el conjunt de la societat. Entre els factors que cal implementar per part de l’administració, podem destacar la necessitat millorar substancialment el marc regulatori, reduir la burocràcia i les barreres implícites al creixent, una fiscalitat que faciliti i no penalitzi l’increment de la dimissió. També cal millorar l’accés del fiançament a les pimes per créixer, així com actuar sobre el mercat de treball i la seva regulació. I entre els factors externs que depenen del conjunt de la societat, crec que és fonamental modificar la percepció social de la figura de l’empresari i l’empresa, i afavorir la cultura de l’emprenedoria.
Pimes de més dimensió, impliquen empreses més productives, més competitives, que capten i retenen més talent, que milloren les retribucions als seus treballadors, i que contribueixen molt més amb els seus impostos a finançar polítiques públiques. Per als anys vinents necessitem que el creixement empresarial de les pimes, no sigui només un objectiu dels empresaris i les empreses, ha de ser un objectiu de tots. Un objectiu de país.