Josep Maria del Barato, pregoner de Sant Pere a Reus: «Treballar la Festa Major des de dins ha fet créixer la meva passió»

El Josep Maria Casas (1968), o Josep Maria del Barato com és conegut popularment a la ciutat de Reus, serà l’encarregat de donar el tret de sortida a aquesta Festa Major: té l’honor de ser el Pregoner d’enguany. Abans de començar l’entrevista se sincera i m’explica que els dies després d’acceptar aquest ‘encàrrec’, no podia evitar tremolar cada vegada que feia una passa. És el que passa quan un RTV (Reusenc de Tota la Vida) viu de tot cor una festivitat com la que s’aproxima.

Té el pregó escrit ja?

A mitges. La primera setmana va ser impossible fer res. Vaig apuntar coses, sentiments, idees... Ara és quan començo a gaudir la redacció perquè és quan estic començant a veure un fil conductor. Però el problema vindrà ara amb la durada... Diguem que ara tinc el pregó llarg i ara tocarà fer la versió definitiva acotant el temps que m’han estipulat (riu).

Pensava que seria tan complicat redactar-lo?

Sí. I tant. Perquè en el moment que dius que sí que et fa moltíssima il·lusió. Ara, sents que és una responsabilitat tan gran... Sempre he estat una persona que si he fet una cosa, l’he de fer bé o intentar fer-ho el millor possible. Després quedarà com quedarà, però m’hi he d’esforçar tant com pugui.

És una presió equiparable a quan ha hagut de fer el nou vestit de la Vitxeta?

Això ho explico al prego! (riu)

No farem ‘spoiler’, doncs!

En tot cas, no t’ho sé dir... Encara no he viscut el moment ‘Pregó’. Quan hagi passat, ho podré comparar.

Com va ser el moment en què l’alcaldessa li va preguntar si volia ser pregoner? Va explicar que no podia parar de plorar...

Primer, no m’ho creia. Després vaig pensar que aquest gran honor no era per mi, era per la família que tinc darrere i que ha treballat durant tants anys per dur el comerç familiar a on estem. No només nostre, sinó col·laborant amb moltes coses de Reus i posant el nostre gra de sorra. Quan ho vaig entendre, llavors em vaig sentir un afortunat.

Quan em van proposar ser pregoner, no em creia mereixedor. Però vaig entendre que era pels meus antecessors i ho vaig veure com un honor

S’hauria imaginat mai aquest moment?

No, mai. Jo alguna vegada tenia l’esperança que a través d’alguna entitat tingués el privilegi d’encendre la Tronada, però mai com a Pregoner de la Festa Major. Mira que he estat en un munt de pregons, però mai m’hi havia imaginat a mi.

Molta gent s’ha alegrat que sigui vostè el Pregoner. Un RTV.

Estic molt agraït. És molt bonic que moltíssima gent estigui al teu costat i comparteixi aquesta alegria. M’ha sorprès moltíssim. Quan l’alcaldessa m’ho va preguntar, jo mateix vaig dubtar de si la gent entendria el motiu de per què jo. Soc botiguer de Reus, que això ja és importantíssim, però les vivències a peu de carrer com a reusenc i amb la Festa Major també ho són.

D’on ve la seva devoció per la Festa Major?

De petit, dels meus pares, dels meus avis. Suposo que moltes famílies i molts infants que hem crescut vinculats a Reus i a les tradicions reusenques ho han viscut de la mateixa manera i ho senten similar.

Quin és el primer record que en té?

Crec que moltíssims reusencs, el primer record que tenen són els gegants, els nanos o la Mulassa. Però per mi són els gegants. En el seu moment ja eren uns elements importantíssims, no només emocionals, sinó a escala de figura. Recordo amb especial estima el naixement dels negres, quan era jove.

Parla molt dels gegants... Quin és el seu preferit?

Sempre ha estat el gegant Indi, però ara la Vitxeta està agafant un espai especial.

Com esdevé que aquesta devoció passi a ser part de la seva feina?

Aquesta passió me l’ha generat també aquest canvi de visió. És a dir, abans veia la festa des de fora, amb la mirada d’un infant que li agrada. Però quan comences a treballar amb vestits, em vaig adonar de la gran sort que tinc. Llavors, aquesta devoció es transforma, es fa més gran.

Abans veia la festa des de fora, amb la mirada d’un infant que li agrada. Però quan comences a treballar amb vestits, em vaig adonar de la gran sort que tinc

Quin és el primer record que té treballant per la Festa Major?

Recordo que quan era jove es van canviar els vestits dels gegants Japonesos. Va venir el senyor Ramon Ferran amb un parell de modistes i jo els vaig ajudar una mica a escollir les teles. Recordo aquell dia que, parlant de teles i gegants, va ser un punt d’inflexió.

Segons el seu currículum, acumula més de 100 actuacions en vestuaris d’arreu del país i també internacionals...

Si ho dius tu, serà cert... Mai m’he aturat a comptar-los! (riu)

De veritat! Quin és el que recorda amb més estima?

Recordo amb una sensació molt agradable els vestits dels gegants Negres actuals, perquè les meves filles gran i petita em van ajudar a cosir alguns elements de la màniga. Ho vaig fer, d’alguna manera, per veure si s’hi enganxaven elles també...

I ho ha aconseguit!

Sí! Trobo que és molt bonic col·laborar amb una cosa i després veure que el resultat final va més enllà.

Abans ho ha comentat: aquest reconeixement no només és per vostè, sinó també per tots els seus predecessors del Barato... Què té d’especial aquesta botiga històrica reusenca?

Nosaltres el que intentem fer és que tots els reusencs i clients que venen a la botiga trobin el que busquen. Això aviat és dit, però és molt complicat. M’agrada tenir de tot, i si algú necessita un pam d’una tela que no tenim, no em fa res comprar un rotllo sencer. Només per donar aquest bon servei. I l’altra cosa és el tracte familiar i el fet que moltíssims clients ens han vist créixer nosaltres els hem vist créixer a ells.

La seva figura, més enllà del negoci, també ha evolucionat dins del món de la Cultura Popular...

Sempre he intentat estar vinculat en el món del teixit associatiu, però en un segon pla, no m’agrada el protagonisme. Sé que hi ha persones que són molt més coneixedores de la cultura, molt més coneixedores de la història i que han de passar davant meu en totes aquestes iniciatives.

Queda poc pel Pregó. Quin és el moment que més espera?

Només desitjo poder gaudir de cada moment i recordar-los per sempre. Pateixo per si passa com un tancar i obrir d’ulls, que els nervis em juguin una mala passada... Tinc molta il·lusió, vull guardar tots els records i totes les imatges que pugui!

Només desitjo poder gaudir de cada moment del Pregó i recordar-los per sempre

Vol donar un missatge a tots els reusencs i reusenques per aquesta Festa Major?

Penseu que la Festa Major és viva gràcies a vosaltres. Vivim moments excepcionals amb la nostra Festa i és gràcies a tots els reusencs i reusenques que hi participen, cadascú des de la seva part: a peu de carrer, amb els balls o elements del Seguici a plaça... És gràcies a ells que estem tots plegats durant els dies de Festa Major vivint-ho. Igual o encara més que jo. És per això que agraeixo a tots els que ho fan possible que Sant Pere de Reus sigui un referent, no només del territori, sinó de més enllà. Bona Festa Major!