Mar Queralt, educadora del CE Alba de Reus: «Volia ajudar als que han viscut el mateix que jo»

Mar Queralt (Reus, 1986) és educadora al Centre d’Educació Especial Alba des del 2021. Manté un vincle estret amb l’escola: n’és antiga alumna i hi va treballar com a monitora de menjador durant 15 anys, abans de fer realitat la seva vocació i formar part de l’equip educatiu. «Procuro transmetre als meus alumnes que, el dia de demà, poden arribar a ser allò que es proposin», expressa en una conversa amb el Diari. «Un dels motius pels quals volia ser educadora era per ajudar l'alumnat que en algun moment ha estat en la mateixa situació que jo».

Titulada en Integració Social i estudiant del grau d’Educació Social a la URV, Queralt va néixer amb insuficiència renal crònica. Un ronyó no li funcionava i l’altre només ho feia en un 25 %. Des dels quatre fins als set anys es va haver de desplaçar amb la seva família tres cops per setmana a Barcelona per rebre tractament mèdic. «Em vaig perdre molta escolarització i la meva corba d’aprenentatge no va ser com la d’un infant de la meva edat», relata. Als set anys va rebre el seu primer trasplantament renal.

Del Col·legi La Presentació

Fins a tercer d’ESO, Queralt va cursar educació ordinària al Col·legi La Presentació, però a secundària acumulava diverses assignatures suspeses. «És com si un paleta construís una casa sense fonaments: no havia adquirit els conceptes bàsics», il·lustra. La psicopedagoga del centre es va reunir amb els seus pares i els va plantejar l’opció del CEE Alba, gestionat per la Diputació de Tarragona. Una companya hi havia anat dos anys abans i havia mostrat una evolució molt positiva.

«Al principi no ho vaig entendre. A casa, mons pares sempre m’havien tractat igual que les meves dues germanes». Però només trepitjar el centre, Queralt es va sentir molt acollida per l’equip docent. Les ràtios són reduïdes, de set alumnes per aula, i l’atenció és molt individualitzada, explica. «Em vaig trobar amb la confiança de preguntar quan no entenia alguna cosa. A l’educació ordinària no m’hi havia atrevit; em limitava a no fer nosa i passar desapercebuda».

Ja com alumna, Queralt va recuperar la base formativa que no havia pogut cimentar abans. Durant quatre anys, va cursar el Programa de Transició a la Vida Adulta, on va completar els cursos d’auxiliar de cuina i de consergeria. «Vaig adonar-me que em podia convertir en una persona de profit. Aquí van saber trobar les eines per motivar-me». Tant és així que es va animar a acabar l’ESO, a l’escola d’adults Marta Mata, al Mas Pellicer.

Al CEE Alba, a més, va establir els seus primers vincles d’amistat a l’escola. «Sempre dic que entre “bitxos raros” ens ajuntem», diu. Malgrat tot, assegura que mai s’ha sentit discriminada, tot i que des de petita es va haver d’acostumar a ser mirada amb estranyesa pel carrer. «No entenia per què, però t’ho acabes prenent amb filosofia».

Vol ser educadora

Durant l’etapa com a monitora, Queralt ja tenia entre cella i cella convertir-se en educadora. Va guanyar una plaça en convocatòria pública, quedant en primera posició. «Sempre he treballat perquè els alumnes siguin el més autònoms possible, que vegin que són capaços de fer les coses. La societat encara té una mirada capacitista i tendeix a sobreprotegir-los».

Actualment treballa colze a colze amb una altra educadora i una mestra en una aula d’alumnes de 6 i 7 anys, la majoria amb trastorn de l’espectre autista (TEA). «Treballem en equip i ens coordinem amb les tècniques –logopedes, psicòlogues, infermeres i fisioterapeutes–, essencials, juntament amb les famílies», apunta.

Mar Queralt és un mirall per als seus alumnes: «Vull que vegin que, tot i que hi haurà persones que et diran “no pots”, n’hi haurà d’altres que t’ajudaran a tirar endavant. Potser ensopegues tres cops amb la mateixa pedra, però si t’aixeques a la quarta, ho aconseguiràs».

Pel que fa al camí que encara queda per recórrer com a societat, assenyala que és important no tractar les persones amb discapacitat «amb llàstima, sinó d’igual a igual». També troba a faltar més representació en espais de responsabilitat i presa de decisions.