Sant Pere a Reus: Recuperació i resignificació del patrimoni pirotècnic festiu

Els Focs a l’Antiga, una iniciativa que transcendeix l’àmbit de l’entreteniment per convertir-se en una manifestació patrimonial de gran valor històric i cultural recuperada l’any 2011, s’erigeix com una reconstrucció fidel, i alhora actualitzada, de les formes tradicionals de disseny, muntatge i execució dels castells de foc que, segles enrere, formaven part indissociable de les festivitats religioses i cíviques de la ciutat.

El tret més distintiu d’aquests focs rau en la seva naturalesa artesanal,lluny de les concepcions contemporànies de l’espectacle pirotècnic, els Focs a l’Antiga es despleguen mitjançant estructures de fusta construïdes expressament per a l’ocasió. Aquestes adopten formes diverses, com arquitectures efímeres que combinen el simbolisme amb la funcionalitat, i són carregades de material pirotècnic amb la precisió pròpia de l’ofici tradicional.

L’acte de disparar aquests focs, doncs, esdevé una litúrgia popular en què conflueixen el ritual, l’art i la memòria. El procés de muntatge, l’encesa i l’esclat es viuen des de la proximitat física i emocional, reforçant el caràcter immersiu de l’experiència i consolidant el foc com a element vertebrador de la festa reusenca. No és només la flama que s’enlaira, sinó tot un llegat que reviu: els sons secs de les carcasses, la dansa del foc que s’esmuny entre les fustes, i el perfum antic de la pólvora cremada, i, per tant,no es tracta només d’un retorn al passat, sinó de la seva actualització conscient, mitjançant una transmissió intergeneracional que manté viva una forma singular de creativitat festiva. 

És una litúrgia popular que uneix el passat amb el present, perqué a Reus, els focs no es veuen des de la distància; s’oloren, se senten i s’hi participa. I això és el que converteix els Focs a l’Antiga en una experiència única. És la memòria encesa d’un poble que sap mirar enrere per caminar amb força cap endavant. És una ciutat que celebra amb la potència d’un tro i la delicadesa d’una espurna que, tot i antiga, encén els cors com si fos la primera vegada.

Aquesta proposta no només preserva una tècnica antiga, sinó que reivindica una manera d’entendre la pirotècnia com a expressió artística i identitària. Els pirotècnics , veritables artesans de la llum i el so, reprodueixen amb mestria els ritmes, les textures i els efectes visuals que evoquen un temps en què la festa popular es construïa amb recursos locals i amb una sensibilitat estètica profundament arrelada al territori.

Així, els Focs a l’Antiga no constitueixen únicament un acte festiu, sinó una recuperació de la memòria col·lectiva, una proposta que vincula el present amb els fonaments del patrimoni immaterial reusenc. Amb cada esclat, amb cada flama que dibuixa formes en l’aire, es reafirmen els vincles entre la ciutat i el seu llegat pirotècnic, en un gest que és alhora record i resistència, art i comunitat.