Reus

Festa Major de Sant Pere

Què va passar amb l’estelada al balcó de l’Ajuntament de Reus després de l’última tronada?

El servei de seguretat del Palau Municipal va retirar una bandera despenjada per dos joves

Els dos joves, mentre la bandera era retirada.foto: Dt

Publicado por
Jaume VichPaula Montalvo

Creado:

Actualizado:

Des de l’eclosió del procés independentista, cada 29 de juny, després de l’esclat de l’última tronada, el moviment independentista a la ciutat desplega diferents estelades de grans dimensions per fer visibles les seves reclamacions. Aquest any, a quarts de 9 del vespre, i amb la pólvora i el fum encara voleiant, una estelada gegant va passar per sobre dels caps dels centenars de persones, des del restaurant Casa Coder fins a les portes de l’Ajuntament de Reus, on hi havia el bust reliquiari de Sant Pere i els preveres que acompanyen la processó solemne. Mentre això succeïa, part de la plaça va cantar a pulmó els Segadors.

A més d’aquesta, una altra estelada, amb les lletres de Reus serigrafiades, va onejar des d’un balcó de l’edifici veí de la Casa Navàs. El moment d’eufòria independentista el van rematar un parell de joves, que pertanyen a Força Antifeixista Catalana, que en van desplegar una altra –més petita– des d’un dels balcons de l’Ajuntament de Reus, en una acció coordinada pel moviment de l'esquerra independentista a Reus. Tal com es pot observar al vídeo que acompanya aquesta notícia, algú es va encarregar de retirar a la força la bandera, cosa que va provocar un breu estira-i-arronsa. Durant el Sant Pere de 2024, just en el mateix moment de la celebració, dos joves van onejar una estelada per sobre de la senyera i van cantar l’himne nacional de Catalunya.

El Diari ha contactat amb persones que eren al mateix lloc dels fets i afirmen que el responsable de retirar-la va ser un dels responsables de seguretat de l’Ajuntament de Reus. De fet, això es pot observar en un vídeo penjat a la xarxa X per un usuari que, segons afirma a la publicació, va ser identificat al costat de 5 persones més. En qualsevol cas, part dels que eren a plaça van veure les estrebades al balcó, van començar a xiular i van respondre amb crits d’’Independència’. Com a conseqüència, els guàrdies de seguretat van tancar les portes de l’Ajuntament de Reus. Al cap d’una estona, la processó va seguir el seu recorregut. Val la pena recordar que durant els dies de Festa Major, el Palau Municipal obre les portes i permet que qualsevol ciutadà entri fins al primer pis, on hi ha les balconades i des d’on es pot observar com esclaten les tronades des d’una mirada privilegiada.

“Només símbols autoritzats”

Arran del rebombori que ha aixecat, el Diari ha preguntat a l’Ajuntament de Reus la versió dels fets. Fonts municipals han explicat a aquesta redacció, ras i curt, que “al balcó de l'ajuntament només s'hi poden penjar els símbols autoritzats”, en la línia del que va sentenciar el Tribunal Suprem el 2020, que va prohibir als ajuntaments penjar a la façana qualsevol bandera que no sigui oficial –l’espanyola, la de la comunitat autònoma i la del municipi–.

La versió de Junts, CUP o ERC

Els grups municipals de Junts i la CUP han engegat una campanya de denúncia pública. Segons han explicat els juntaires en un comunicat, “l’actuació del servei de seguretat va ser absolutament desproporcionada”, parlen de “censura injustificada” i “un atac a la llibertat d’expressió”. A més, Junts demana explicacions a ERC, que és partit de govern: “Volem saber si comparteixen la decisió”. Per la seva banda, la CUP va publicar un tuit en què s’afirmava que l’Ajuntament de Reus “intenta censurar el desplegament d’una estelada al balcó”. “El PSC censura, el poble respon”. Aquesta redacció ha demanat una valoració als grups que formen el govern municipal (PSC, ERC, Ara Reus). Els socialistes es remeten a la valoració feta pel mateix Ajuntament, mentre que els republicans, en una comunicat, afirmen que els seus regidors "es van interessar pel benestar" dels dos joves "per si havien estat retinguts". Per a ERC, l'incident posa de manifest que "el conflicte polític entre Catalunya i l’Estat espanyol continua ben viu" malgrat, segons diuen, "els intents d’alguns entorns de presentar una suposada normalitat que, de facto, no existeix".

tracking