Tarragona assoleix màxims històrics d’ocupació, concentrada al sector serveis

La demarcació de Tarragona assoleix xifres rècord d’ocupació, amb 323.900 afiliacions a la Seguretat Social durant el 2024. Això ha comportat una reducció de l’atur del 1,9%, fins a una taxa del 9,8%, que, tot i la millora, continua sent la més elevada de les quatre províncies catalanes. Són dades de la Memòria Econòmica de Catalunya 2024, que s’ha presentat aquest dimecres a la Cambra de Comerç de Reus.

Gairebé tres de cada quatre persones treballen al sector serveis, que aglutina un 73,5% del total d’afiliacions (226.000). Aquest sector -que inclou activitats com el comerç, la sanitat, l’educació o la restauració- lidera la creació de llocs de treball. La indústria té un pes del 13%, seguida de la construcció (9%) i de l’agricultura, que només representa el 2% de l’ocupació total. Tot plegat, basat en dades de l'IDESCAT. 

Unes xifres que revelen “una terciarització de l’economia”, en paraules de la directora d’anàlisi econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona, Carme Poveda. Dins del sector serveis, les activitats logístiques i de transport han estat les que més han crescut, amb un increment del 18% respecte l’any anterior.

Turisme: menys llocs de treball que la indústria

Tal com ha expressat Poveda, destaca especialment que el sector turístic, tot i haver assolit un rècord d’activitat, ha generat menys ocupació que la indústria i els serveis públics. En canvi, sectors com la indústria i la construcció han registrat un creixement molt moderat, per sota de l’1%.

Amb tot, aquest increment d’ocupació s’ha traduït en un creixement del 3,9 % del PIB a Tarragona, lleugerament per sobre del 3,6% registrat al conjunt de Catalunya. El creixement econòmic també s’explica per l’increment de la població, que a la demarcació ha crescut un 1,5% respecte a l’any anterior. Actualment, el 24% de la població a Tarragona és d’origen estranger. A Catalunya, la població ha augmentat en 160.000 persones en només tres anys.

Aquest desenvolupament econòmic ha estat impulsat per l'increment de la població. Les xifres revelen una terciarització de l'economia

La nota negativa és que ha disminuït lleugerament el nombre d’empreses a la demarcació, amb 237 menys.  Amb tot, la taxa d’atur de la demarcació es concentra principalment al Baix Camp i el Tarragonès, tot i una reducció global del nombre d’aturats: 400 menys al Baix Camp i 1.200 menys al Tarragonès. “La clau és la formació, tant per reduir la desocupació estructural com per garantir una ocupació de qualitat i arrelada al territori”, ha subratllat Poveda“.

Desigualtat en l'activitat econòmica de la demarcació

L’activitat econòmica a la demarcació de Tarragona varia molt segons la comarca. A la Terra Alta, el Priorat i la Ribera d’Ebre destaca la presència de l’agricultura, amb un pes del 20,2%, 13,2% i 7,5% respectivament. En canvi, la Conca de Barberà és la comarca més industrial, amb gairebé la meitat dels llocs de treball (49,3%).

Jaume Llosas, secretari general i director de la Cambra de Comerç de Reus, ha posat el focus en la “dicotomia entre les comarques de costa i interior”, en un escenari on la costa concentra la major part de l’activitat econòmica. També ha posat de relleu la paradoxa de la Ribera d’Ebre, on el PIB arriba als 62.000 euros, gairebé el doble que a Catalunya, que se situa en 32.000 euros, però on la renda mitjana bruta és només de 15.000 euros, molt per sota dels 20.000 euros del conjunt català. Segons Llosas, aquestes dades reflecteixen una realitat de “monocultiu energètic i poca capacitat de retenció laboral”.

La paradoxa de la Ribera d'Ebre, "monocultiu energètic" però renda mitjana molt inferior

Llosas ha destacat també el risc que suposaria el tancament de les centrals nuclears previst entre 2032 i 2035, i ha defensat el paper que ha de tenir el Fons de Transició Nuclear per impulsar una reindustrialització del territori. Ha incidit en el projecte del hub digital i logístic de Móra la Nova, que “es perfila com a punt estratègic per atraure inversió tecnològica.”

Amb vista al futur, Poveda ha destacat que sectors com l’agroalimentari, l’industrial i el tecnològic ofereixen bones perspectives per crear ocupació, sobretot amb l’arribada de projectes com l’Oficina de Transformació Energètica (OTE).

Rècord d'exportacions a la demarcació

Segons la Cambra de Comerç,  les exportacions a la demarcació han assolit màxims històrics el 2024, tot i que no han transcendit les dades. Aquest rècord s’ha produït tot i la caiguda dels productes químics, afectats per l’encariment del petroli i les tensions geopolítiques. En canvi, els béns d’equipament i el sector tèxtil han experimentat un creixement sostingut.

Pel que fa a la construcció, és el sector que menys ha crescut a Tarragona, en contrast amb la tendència catalana. Segons Poveda, això es pot explicar per una reactivació lenta, condicionada per la disponibilitat de sòl, els terminis de concessió de llicències i el planejament urbanístic. “Des que un sòl es planeja fins que es lliuren les claus poden passar deu anys”, ha advertit, remarcant la necessitat d’agilitzar els processos per fer front a l’emergència habitacional.