Mobilitat
Les entitats comercials amenacen amb recórrer la ZBE
L’Ajuntament sosté que no pot reduir més l’àrea sancionable i que la normativa és obligatòria

Una de les senyals que informa de la Zona de Baixes Emissions (ZBE), ubicada a l’avinguda de Països Catalans de Reus.
Les entitats comercials de Reus, encapçalades pel Tomb de Reus i la Unió de Botiguers, al·leguen que la Zona de Baixes Emissions (ZBE), que imposarà sancions als no residents sense distintiu ambiental a partir de l’1 de desembre d’aquest any, provocarà una pèrdua anual de 96 milions d’euros per al comerç local, segons un estudi intern. Aquesta xifra equivaldria a uns 60.000 € menys de facturació per negoci. Per aquest motiu, reclamen a l’Ajuntament que redueixi l’àrea sancionable al nucli antic i Tomb de Ravals. Si no s’arriba a un acord abans del dilluns 21, assenyalen que optaran pel recurs contenciós administratiu. Es tracta precisament de la data límit per recórrer l’ordenança.
Com a resposta, el consistori argumenta que l’àrea definida per a la ZBE comprèn un 34% del nucli urbà residencial, que inclou el 66% dels habitants de Reus. En aquest sentit, defensen que l’alternativa presentada pel teixit comercial no arribaria al mínim del 25% de zona residencial que exigeix la normativa. En una sessió informativa als mitjans, la regidora de Seguretat Ciutadana i Convivència, Dolors Vázquez, assegura que s’està enllestint un conveni amb els pàrquings públics, privats i d’establiments comercials ubicats dins l’àmbit de la ZBE. La mesura garantiria que els vehicles que hi estacionin no siguin sancionats, encara que no comptin amb els distintius respectius.
Amb tot, fonts municipals recorden que la implantació de la ZBE és obligatòria per a totes les ciutats de més de 50.000 habitants, tal com estableix la normativa estatal. Alhora, assenyalen que durant el maig del 2024 l’Ajuntament va dur a terme un procés participatiu amb les diferents entitats de la ciutat per escoltar les seves al·legacions i tenir-les en compte en la redacció de l’ordenança, tot i que hi va haver una participació «menor» de la que els hauria agradat.
«Els estudis d’impacte econòmic que ha fet l’Ajuntament són insuficients. Calculem una caiguda d’un 30% de la clientela. Almenys el 65% de la població del Baix Camp s’haurà de canviar de cotxe, i això reduirà la resta del seu consum», assenyala Víctor Perales, membre del consell executiu del Tomb. També adverteix que el mapa comercial està completament «aïllat» dins la zona d’afectació.
Dades de la Generalitat
Un altre argument del teixit comercial és que, segons dades oficials de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA), gestionada per la Generalitat, Reus no ha superat els llindars de contaminació establerts per la Unió Europea ni el 2023 ni el 2024. Per tant, consideren que l’àmbit delimitat és «desproporcionat» i exigeixen un estudi econòmic i tècnic «específic per a Reus abans d’implantar mesures restrictives» com la ZBE.
Aquesta setmana ja han mantingut dues reunions amb l’Ajuntament, que s’ha compromès a facilitar les dades de què disposa el consistori amb què defensen una major incidència de contaminació.
«La normativa catalana –Decret 132/2024, article 19– exigeix aquest mínim del 25% del sòl urbà residencial, però inclou la possibilitat de reduir aquesta àrea si es justifica tècnicament i es manté la qualitat de l’aire fins a l’any 2030. Si Reus ja compleix els objectius, no cal aplicar a correcuita la solució més àmplia, l’impacte econòmic ha de tenir més pes», sosté Perales. En aquest sentit, Vázquez assenyala que la zona no pot ser més reduïda perquè no assoliria el mínim legal i, a més, ha de tenir continuïtat territorial.
L’estudi elaborat pel teixit comercial es basa en l’anàlisi de dades obtingudes a través de la seva aplicació mòbil, que recull l’origen dels clients i els seus hàbits de consum, així com en enquestes als establiments associats. Segons el Tomb de Reus, tres de cada quatre clients accedeixen a la ciutat amb vehicle propi. «L’àrea d’influència de Reus no compta amb un transport públic directe i eficient. Hi ha pobles, com Almoster, que no tenen cap trajecte durant l’horari comercial», indica. «S’ha volgut implementar l’ordenança sense disposar encara de pàrquings dissuasius suficients ni d’un transport públic efectiu».
La junta de la Unió de Botiguers de Reus sosté que «cal defensar els interessos comuns del comerç» i que la zona triada «no té cap justificació». «Tot el sector comercial veu amb preocupació que la ciutadania deixi de voler accedir a Reus», afegeixen.
Missatge de tranquil·litat
Amb tot, Vázquez ha volgut transmetre un missatge de tranquil·litat: «Ha de quedar clar que els cotxes continuaran entrant. Els vehicles amb etiqueta B podran continuaraccedint a la ciutat. Podrem anar als mercats a comprar, passejar pels carrers els caps de setmana i fer compres durant la campanya de Nadal amb normalitat».