Modernisme
La Casa Navàs, a punt per projectar-se cap al cel de Reus
L’edifici modernista de Domènech i Montaner ja ha col·locat la base on es sostindrà la nova torratxa de vuit metres d’alçada, vuitanta-sis anys després del bombardeig franquista

La base instal·lada que ha de sostentar la torratxa.
La Casa Navàs ja ha arrencat els primers moviments per tornar a mirar cap al cel, tal com havia projectat l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner en aquest edifici modernista del 1908.
Des de la plaça del Mercadal ja s’hi pot observar una estructura d’acer que sobresurt del punt més elevat de la façana. És l’eix sobre el qual es muntarà la nova torratxa, un dels elements ornamentals més singulars i que va ser destruïda en un bombardeig franquista durant el 1938. Després de la restitució del capcer el 2020, l’edifici recuperarà completament l’aspecte original del seu exterior. Un motiu d’orgull per als reusencs.
Tot i que la previsió inicial fixava la fi de les obres al voltant de les festes de Sant Pere d’enguany, la complexitat d’aquesta reconstrucció, que requereix d’una precisió mil·limètrica, ha endarrerit el calendari. L’equip format pels arquitectes Joan Tous i Pau Jansà, juntament amb el conservador-restaurador Pau Arroyo, ha treballat durant mesos per definir amb el màxim de fidelitat possible com havia de ser la nova torratxa, tot i que no es conserven descripcions tècniques detallades de l’original. Serà la cirereta del pastís de l’únic edifici modernista d’Europa que conserva intacte el seu interior original.
Com serà la nova torratxa?
La nova torratxa tindrà vuit metres d’alçària en pedra,a la qual s’afegeix un metre i mig de la glorieta de ferro, i el seu diàmetre és d’un metre i mig. Està formada per peces artesanals de pedra de Vinaixa, la mateixa que l’original, esculpides a mà pel mestre picapedrer Florenci Andreazini. Els vitralls, amb motius florals i vegetals, són obra del taller L’Art del Vitrall, de Sabadell. La forja decorativa, inclòs el penell amb forma del vaixell de Jaume I, l’elabora l’artesà Juli Rio Peris, de Bellver de Cerdanya.
Seguint el model constructiu de la Sagrada Família, la torratxa es munta prèviament en una nau industrial per comprovar-ne l’encaix. Un cop validat, es desmuntarà i s’instal·larà per blocs al vèrtex esquerre superior de la façana. A diferència de l’estructura derruïda, la nova incorporarà una escala interior d’acer inoxidable, imprescindible per garantir-ne l’estabilitat i el manteniment.
El bombardeig franquista també va fer malbé el capcer i la part superior esquerra de la façana. A la dècada dels quaranta, els propietaris d’aleshores -Joaquim Blasco i Maria Font de Rubinat- van refer la coberta i les parets interiors per tal de fer habitable l’edifici, però per raons econòmiques van haver de prescindir dels esmentats elements ornamentals.
Objectiu: recuperar l'aspecte original
No va ser fins al 2017, amb l’entrada de Masergrup com a nova propietària de la Casa Navàs, que es van engegar els moviments per recuperar-ne l’aspecte original. El 2020 es va restituir el capcer. Des d’aleshores també s’hi han dut a terme diverses actuacions de restauració interior, l’última la remodelació completa de la botiga.
«Entre la Comissió de Patrimoni de la Generalitat i la direcció de la Casa Navàs vam considerar que havíem de respectar l’esperit dels edificis dissenyats per Domènech i Montaner, que són construccions esveltes, amb alçada i una voluntat d’apropar-se al cel», explica Sílvia Sagalà, directora de la Casa Navàs. «Ara mateix, la casa era xata, quadrada, i trencava amb el disseny que l’arquitecte havia concebut».
Sagalà reconeix que en el moment de plantejar la restitució hi va haver un debat. Hi havia qui defensava que mantenir la façana actual era una forma d’explicar el passat i recordar les conseqüències que Reus va patir durant la Guerra Civil. El projecte es finança íntegrament amb fons privats, i la decisió de començar pel capcer va respondre a una qüestió d’equilibri visual: «Fer primer la torre, sense el coronament central, hauria estat estrany. La casa hauria continuat semblant escapçada», apunta.
La directora també explica la complexitat tècnica del muntatge ha fet allargar els terminis: «No tenim una carpeta amb tota la informació detallada de com era la pedra, com es tallava ni com es fixava a la façana. Ha estat necessari un procés llarg de debat, recerca i disseny, perquè calia ser molt curosos amb l’impacte que tindrà la torratxa en un edifici que fa 80 anys que no la té». De fet, adverteix que no serà una obra de dos mesos: «És una feina lenta, que requereix exactitud absoluta. Si t’equivoques un mil·límetre a la base, pots tenir una desviació de diversos centímetres al capdamunt».