La increïble història de Boris Skossyreff, el farsant incansable que va 'regnar' Andorra

Es pot ser, a la vegada. estafador, aventurer, farsant, usurpador, noble, políglota, faldiller, supervivent als camps de concentració nazi i als gulags soviètics, visionari, militar, oficial, diplomàtic, monarca i espia? El lituà Boris Skossyreff va demostrar al llarg del segle XX que sí, que era possible ser protagonista d’una vida infatigable pròpia d’un thriller apassionant. Caldrien inabastables rius de tinta per resseguir la biografia d’aquest noble rus que, com a fita obsessiva, es va autoproclamar rei d’Andorra durant nou dies el 1934, de manera que va posar en escac els dos coprínceps d’Andorra: el bisbe d’Urgell i el president de la República Francesa.

Descriure aquest recorregut vital inesgotable i fonamentat per mentides és el que el director Jorge Cebrián ha fet amb mestratge a Boris Skossyreff, l’estafador que va ser rei, una pel·lícula documental que va estrenar dimecres a la nit la vintena edició del Memorimage, el festival de cinema fet amb imatges d’arxiu. La cinta és una acumulació de treball documental excel·lent i una barreja amb escenes ficcionades protagonitzades per l‘actor Manel Piñero (el cèlebre Homo APM de TV3), que es disfressa de Boris. Abans de la projecció, el mateix Piñero va admetre que, quan li van proposar el paper, ni ell es podria creure la seva línia de vida.

Estafador obsessiu

Durant 96 minuts de metratge, el documental reviu el seu periple per tot Europa durant la primera meitat del segle XX buscant-se la vida, encara que fos a costa de mentides i estafes, cosa que més d’una vegada el va portar a la garjola. Amb el seu icònic monocle, era pintoresc i un oportunista nat. Va néixer a Vilnius (aleshores part de l’Imperi Rus) l’any 1896. De jove va servir a la marina russa i, després de la Revolució d’Octubre de 1917, va fugir del país a través de l’exèrcit britànic.

De fet, la seva vida va ser errant en tot moment: va viure a diversos països europeus, especialment als Països Baixos, a França i a Espanya. Es feia passar per noble, diplomàtic o aventurer cosmopolita, i sovint exagerava o inventava episodis de la seva biografia. Un autèntic farsant amb molta capacitat de convenciment.

Boris I d'Andorra

Ara bé, el seu capítol més destacat és la seva campanya obsessiva per convertir-se en rei d’Andorra. En un moment d‘impàs del Principat d’Andorra el 1934, Boris va fer una campanya de seducció en què va proposar modernitzar el país. Amb el suport d’alguns andorrans, es va autoproclamar Boris I, rei d’Andorra, el 8 de juliol de 1934, en contra de l’opinió dels dos coprínceps.

El seu autoregnat va ser efímer. El 20 de juliol, les autoritats espanyoles, a petició del bisbe d’Urgell, el van arrestar a Sant Julià de Lòria i el van deportar. Els últims anys de la seva vida els va passar a l’Alemanya Occidental.

Un reflexió que deixa el documental és la seva capacitat visionària d’avançar-se als temps. Va prometre als andorrans baixa fiscalitat, un casino, una pista d’esquí i un intercanvi turístic amb Mallorca. Amb el pas de les dècades, la història li va donar la raó perquè Andorra va acabar abraçant aquest camí per a la prosperitat econòmica.