"Recrearem amb 3D la reforma de la façana del Santuari de Misericòrdia de Reus projectada per Gaudí"

Pesa la responsabilitat de programar l’Any Gaudí?

Tota responsabilitat pesa, sobretot si no és l’única. Són moltes responsabilitats, no només la de l’Any Gaudí. Però bé, totes tenen el mateix fons, que és l’esdeveniment del 2026, com una mena de l’ull de l’huracà.

Com s’ha dissenyat l’Any Gaudí?

La cronologia de Gaudí fa que el 2026 hi hagi el centenari, i a mi m’agafa com a director de la Càtedra Gaudí. Llavors, des del Consell Gaudí ens proposen celebrar aquesta commemoració. Evidentment, no es fa a cegues, sinó amb la mirada retrospectiva de què s’ha fet fins ara, quines exposicions hi ha hagut i quin paper pot tenir aquesta commemoració. Aquest paper diferencial és treballar amb una matriu objectiva, des de la recerca. Se’m proposa com a comissari per representar la part acadèmica estricta.

Com es concreta?

Les directrius principals són que totes les activitats tinguin una mirada científica del que comuniquen i exposen, reunint la recerca feta fins ara i promovent-ne de nova. També es busca separar la imatge de Gaudí com a objecte turístic i apropar-la a la ciutadania, en el sentit que és una referència internacional, ressaltant-ne la dimensió científica: Gaudí com a arquitecte que aplica la ciència i la tecnologia a l’art, un pioner que aprofita al màxim els descobriments tecnològics per a l’arquitectura. L’exposició del Museu d’Història de Catalunya mostrarà aquestes aportacions noves que l’han fet transcendental —també les desconegudes. Es basa en la meva recerca des del 2008 fins avui i en l’organització d’un congrés acadèmic per difondre i impulsar l’estudi científic de Gaudí, més enllà de la interpretació habitual. També es vol interrelacionar tota la seva obra, perquè fins ara els estudis han estat enumeratius i no comparatius. No s’havia fet mai una anàlisi científica de tota l’obra en conjunt, i això és una de les novetats d’aquesta commemoració.

Com es fa això?

Fins ara hi havia estudis cronològics —primer fa aquesta obra, després aquella—, però no una anàlisi global per trobar elements comuns i definir l’artista més enllà de les diferències plàstiques aparents entre obres. Els estudis anteriors s’han quedat en la catalogació o l’inventari, sense aprofundir en l’anàlisi. No s’ha anat més enllà.

En quin sentit apunten aquestes recerques de base científica?

Reus va ser clar en la formació intel·lectual i artística de Gaudí

Les recerques ja estan fetes, només queden serrells per preparar l’exposició. Són inèdites perquè encara no s’han publicat, però ja existeixen dins aquests paràmetres científics. Totes les activitats de l’Any Gaudí tindran aquesta lectura nova, mostrant aquesta manera d’explicar i d’estudiar l’artista. A més de l’exposició i el congrés, hi haurà publicacions, conferències i llibres que seguiran aquestes directrius.

No va ajudar que el seu taller es cremés el 1936.

Vam perdre tot el seu fons personal al taller de la Sagrada Família, i treballem amb el que s’ha conservat o amb còpies de projectes. Això ha fet que durant 30 anys s’hagi especulat molt sobre la seva obra, interpretant-la més que estudiant-la científicament. Ara, amb nous mitjans d’accés digital a la documentació, hi ha un impuls per fer-ho amb més rigor, tot i que arriba tard. Això ha fet que s’analitzés més des de la hipòtesi i la interpretació que no pas des d’un perfil científic.

La commemoració arrenca a Reus i Riudoms avui dissabte.

S’ha escollit començar a Riudoms i Reus per coherència argumental i per reivindicar el territori d’origen de Gaudí. És una àrea geogràfica transcendental en molts sentits. No és només pel paisatge o les tradicions constructives, sinó també pel context cultural i educatiu de Reus, que va ser molt important en la seva formació. És molt important com el van educar, i sovint creiem que tot queda en el paisatge.

Expliqui’s.

Els continguts educatius, els professors de dibuix magnífics que tenia i el context cultural que hi havia són molt més importants del que aparenten. És més important del que ens imaginem. Tot això va conformant el seu dipòsit de coneixement. A Barcelona, en contra del que es creu, els seus estudis són més importants del que sovint es pensa. Gaudí pren seriosament el que li ensenyen: si cal, ho critica, però no ho menysté.

L'incendi del seu taller el 1936 ha alimentat dècades d'especulacions

Un tòpic: ningú és profeta a la seva terra.

Això són temes d’enveja, política i bloquejos. Tenia molts admiradors, però també detractors, i malauradament se li van bloquejar projectes que avui tots voldríem tenir, com la reforma de la façana del Santuari de Misericòrdia. No va quedar resolt perquè hi havia l’interès d’un altre arquitecte de fer-hi el seu projecte. Tampoc tenim més plànols i, per desgràcia, no es va arribar a fer. Paradoxalment, la gent de Reus li va donar més suport fora que dins la ciutat. Això és el que explicaré al discurs: que tot va més enllà del paisatge. I no és xovinisme.

Què vol dir?

Sembla que la gent del Camp de Tarragona té una millor capacitat plàstica que la resta. La seva relació amb Reus és molt més científica del que ens imaginem. Quan ho estudies profundament, entens per què la gent del Camp de Tarragona té més predisposició plàstica que en altres llocs.

Hi ha prou material per reconstruir el projecte de reforma de la façana del Santuari de Misericòrdia?

No, no hi ha prou plànols. Però una de les propostes de l’Any Gaudí és mostrar amb noves tecnologies, com la realitat augmentada, les obres desaparegudes o no construïdes. Entre elles, es vol recrear en 3D l’esbós de la intervenció de Gaudí al santuari de la Misericòrdia.

És tan important la seva obra projectada com la construïda?

Sí. En arquitectes com Le Corbusier tenim tota la documentació, i és molt més difícil especular i més fàcil estudiar-los a fons. En el cas de Gaudí, és transcendental qualsevol residu o esbós que tinguem de l’obra construïda o projectada. Ens dona més dades sobre la tècnica i la manera de treballar de l’artista.

No se sap tot de Gaudí?

No. Per exemple, en la meva tesi doctoral sobre les campanes de la Sagrada Família (2016) vaig fer 141 aportacions inèdites només sobre aquell tema. Va dissenyar una sèrie de registres exteriors per a l’orgue de la catedral. La més important, per a mi, és que Gaudí tenia un coneixement extraordinari de geometria i fins i tot va fer descobriments propis sobre propietats tangencials de les corbes còniques aplicades de manera pràctica i constructiva.

Un exemple.

Va descobrir propietats de les el·lipses que li permetien treballar amb gran precisió utilitzant només un cordill, un compàs i un regle. Això li servia per resoldre qüestions geomètriques i constructives amb gran eficàcia.

La seva relació amb Reus és molt més científica del que pensem

Gaudí s’inspirava en la natura?

No. Un dels grans equívocs és pensar que imita la natura —com si fes un pilar en forma d’arbre o una porta com una ala de papallona—, però no és així. Ell analitza científicament la física de la natura, troba les seves lleis i les aplica científicament a l’arquitectura, i això evoca alguna cosa natural. Com si fes una nova natura. Portem cent anys generalitzant-ho.

Carai.

Un exemple és la catenària. De fet, és una paradoxa. Si agafo un element com una cadena i el deixo penjat per la gravetat, aquesta adopta una forma natural que anomenem catenària. És una corba natural que la gravetat configura, i Gaudí la fa servir com a referència. Però la gran paradoxa és que, en realitat, Gaudí utilitza molt poques catenàries pures. El que fa servir majoritàriament són altres tipus de corbes, de les quals la catenària només és un cas particular. Només les aplica quan pot permetre’s una secció de càrrega molt més gran i sap que aquesta absorbirà la mecànica necessària per aguantar l’estructura. I amb això genera una arquitectura molt més orgànica, que funciona molt millor i que fins i tot traspassa les estètiques.

Cent anys després, i aquí estem.

És difícil trobar artistes que, més de cent anys després, continuïn essent plenament vàlids dins la modernitat. Això pot passar amb artistes del Renaixement, però a la modernitat les obres queden antiquades molt ràpidament. Gaudí, en canvi, crea una arquitectura molt complexa que transcendeix el temps. Potser aquest és el seu gran mèrit —i també la seva controvèrsia—, perquè un deixeble o un conjunt d’ells no han pogut continuar evolucionant el seu llenguatge. Tot i així, hi ha personatges com Jujol que hi van estar molt, molt a prop.

Què li sembla a vostè tot aquest debat sobre la beatificació de Gaudí?

Bé, això ja són coses que van a part, evidentment. Gaudí era molt meticulós amb tot el que feia, i va tenir el privilegi —perquè no deixa de ser un privilegi— que li encarreguessin un temple tan important com el de la Sagrada Família. Era un personatge que arribava al fons de tot, i en aquest sentit també va aprofundir molt en la litúrgia. De fet, era un expert en litúrgia per sobre dels especialistes dels seminaris del seu temps. Crec que fins i tot avui dia superaria molts especialistes actuals. Ara bé, tot aquest tema més personal de la seva vida és diferent. Com que no disposem de prou documentació sobre la seva vida privada, és la part més difícil d’objectivar. Per això intento no pronunciar-m’hi. Estem parlant d’una persona que, evidentment, influïa en el seu art, però jo prefereixo limitar-me a parlar del Gaudí científic, del que treballa amb profunditat i precisió. És des d’aquest vessant que jo m’hi pronuncio.