Homenatge
La dona emprenedora de Reus que va veure diferent l’arquitectura
Roser Galceran va ser la primera dona empresària en aterrar a REDESSA Viver just quan es va inaugurar, ara fa 30 anys. Després que morís l’any 2021, se li ha volgut retre homenatge col·locant una placa en record seu al vestíbul de l’edifici

Moment en el qual es va destapar la placa commemorativa de Roser Galceran al Viver.
Poques dones estem acostumades a veure en el món de la construcció. Menys encara si es tracta d’una dona al capdavant d’una empresa. I encara menys, si parlem de fa trenta anys enrere. Roser Galceran va fundar l’empresa «Rècop», especialitzada en restauració, rehabilitació i conservació del patrimoni arquitectònic, l’any 1994. Aquest naixement va ser en paral·lel d’un altre dels grans projectes de la ciutat de Reus: REDESSA. Perquè sí: Galceran va ser la primera emprenedora que va instal·lar-se al Viver d’Empreses de REDESSA.
Aquesta passada setmana, en el marc de la celebració del 30è aniversari d’aquest viver d’empreses, es va retre un homenatge a l’empresària, que malauradament va traspassar el 2021. «Tots la recordem amb molta estima, ella ens va ensenyar a veure l’arquitectura i el patrimoni d’una manera molt diferent a la que estem acostumats», deia Elena Pellicer, arquitecta tècnica i cap d’àrea de RÈCOP a Tarragona, en record de la fundadora de l’empresa. De fet, molta gent de l’emrpesa va ser present a l’homenatge, entre el públic. Fet que demostra l’estima i el record que tenen vers Galceran, la que tot ho va començar.
Per a ella també van tenir paraules emotives els qui la van acompanyar durant aquests primers passos en el món de l’emprenedoria: Antoni Trilla, primer gerent de REDESSA, i Aleix Vives, tutor que la va assessorar amb el projecte que tenia entre mans.

L'acte es va fer al vestíbul de Redessa Viver, que celebra l'aniversari.
«Vam veure que arribaria lluny ja amb les primeres idees d’empresa que ens va presentar», explicava Trilla. Segons el primer gerent de REDESSA, ja es veia que el model de negoci que tenia entre mans era sòlid, «i a ella se la veia amb les idees clares».
De la mateixa manera, però encara més emotiu, va ser el discurs que va fer Aleix Vives, el seu tutor. «Les trobades de feina van acabar sent trobades d’amics», explicava mentre intentava no emocionar-se. Vives va confessar que el seu cas se’l va prendre com un repte: «No era habitual veure dones en el món de la construcció. Mentre qualsevol hauria pensat des d’un primer moment que allò no arribaria enlloc, però jo li vaig veure l’espurna i vaig voler quedar-me l’expedient».
Més enllà de la idea de negoci, una manera de veure l’arquitectura i amb una estima especial cap al patrimoni, el seu tutor va destacar el carisma i l’actitud de Roser Galceran: «Era una dona capaç de posar-se sobre una bastida i estar al capdavant d’un equip d’homes. Tenia la mirada clara i segura, amb una força i una captivació que no estem acostumats».
L’acte va seguir amb una taula rodona de tres dones parlant de la seva experiència en el món de la construcció. També hi va haver la presentació del llibre «Construïm: confiances, consells i pinzellades tècniques d’una cap d’obra», a càrrec de la seva autora, Marta Cabanillas. La jornada estava centrada, com bé han pogut intuir, en la dona dins d’aquest «sector que encara està molt masculinitzat», deia el president del Gremi de la Construcció de Reus i el Baix Camp, Antoni Sentís. Assegura que estan «tirant endavant accions perquè, cada vegada més, hi hagi més dones». «Moltes coses han canviat i millorat; esperem que elles també se sentin més integrades».