Les parròquies de Reus es posen al costat de l'arquebisbe Planellas en la crisi de la Sang

El Consell Permanent de la Unitat Pastoral (UPA) de Reus i Castellvell, que aplega totes les parròquies de Reus, ha anunciat que traslladarà a la ciutadania, a les misses de diumenge, un missatge de suport a l’arquebisbe i de crida a la tranquil·litat davant dels esdeveniments viscuts a la Congregació de la Sang de Reus. Els mossens reiteren la seva “adhesió, obediència i suport” a l’arquebisbe Joan Planellas, “així com a totes les seves decisions, decrets i delegacions”. Aquesta UPA aplega uns 110.000 habitants i disposa de cinc mossens.

Aquest comunicat arriba en un moment de tensió prolongada al voltant de la congregació històrica, que ha tingut repercussions tant en la vida parroquial com en la Setmana Santa reusenca. La crisi de la Sang ha acabat amb el temple tancat, la parròquia traslladada i retrets entre l’Arquebisbat i la congregació. L’un acusa l’altra de “segrestar el temple” i l’altra a l’un de “tarannà autoritari”.

En aquest context, els rectors de les parròquies de Reus diuen que “el nostre cor es troba trasbalsat davant actituds que generen divisió i incomprensió”, en al·lusió implícita a la junta destituïda de la congregació i als congregants rebels.

“Confiem que la pau torni a fer-se present entre nosaltres i que puguem participar amb serenor i esperança en tots els actes [...] de la Setmana Santa del 2026”, afegeix el comunicat. També destaca la importància de la Setmana Santa com a celebració fonamental de la vida cristiana i recorda com la pietat popular reusenca dona sentit i intensitat a aquests dies a través de la participació en actes tradicionals, als que convida a participar “a tota la ciutadania”.

Com a fet excepcional, diu, la funció de l’Agonia d’aquest any se celebrarà a la Parròquia de Sant Joan Baptista de Reus.

Història de la crisi de la Sang de Reus

Els problemes van començar el setembre del 2025 amb la decisió de la Congregació de la Sang de deixar l’Agrupació d’Associacions i Confraries de Setmana Santa de Reus, entitat que havia cofundat l’any 1947 i en la qual tenia un paper capdavanter durant dècades. Aquesta baixa responia, segons la Sang, a un “malestar irreparable” generat per “despropòsits, calúmnies, difamacions i maledicències” acumulats al llarg dels anys, i a la percepció de falta de respecte cap a la seva història i llegat religiós.

L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, va cessar la Junta de Govern de la congregació, presidida pel clavari Antoni Olmos, i va nomenar un comissari delegat, l’advocat Javier Balañá, per dirigir l’entitat de forma temporal, amb l’objectiu d’actualitzar els estatuts i el cens i convocar eleccions. Els comptes de la Sang van ser intervinguts. Aquest moviment havia estat precedit per advertiments de l’arquebisbat a reconsiderar la ruptura amb l’Agrupació de Setmana Santa, considerada “un despropòsit”.

La situació es va enverinar amb diverses denúncies interposades per la congregació contra l’arquebisbat i la suspensió de cultes, ordenada per l’arquebisbe; un intent de mediació fallit del monestir de Poblet; canvis del pany de la porta del temple i llançaments d’octavetes. Des de llavors, l’activitat pastoral i litúrgica de la parròquia de la Sang roman traslladada a la Prioral de Sant Pere, i els intents de reobrir el temple han topat amb resistències i implicacions legals.