La crisi entre La Sang de Reus i l’Arquebisbat de Tarragona: què ha passat?

El cessament fulminant de la Junta de Govern de la Reial Congregació de la Puríssima Sang i el nomenament d’una comissió provisional per part de l’Arquebisbat de Tarragona han estat els darrers capítols d’una història de tensió i disputes al voltant de la Setmana Santa de Reus. El Diari de Tarragona reconstrueix, a partir de fonts coneixedores dels esdeveniments clau, els fets que han acabat derivant en la destitució d’Antoni Olmos com a clavari per part de l’arquebisbe Joan Planellas i el nomenament d’una comissió provisional que comandi l’entitat cap a unes eleccions. De fons, la crisi dins la mateixa congregació i un intercanvi de retrets que s’arrossega des de fa anys.

El desencadenant de l’enfrontament entre la Sang i l’Arquebisbat és la propietat del pas de La Verònica, vinculada històricament a l’antiga Germandat Tèxtil del Beat Antoni Maria Claret i fundada a Reus pels treballadors de les sederes. La Germandat va desaparèixer i el pas el va custodiar la Congregació de la Sang per evitar que es perdés. Durant molts anys, tot i estar guardat a les dependències de la Sang, la Confraria dels Estudiants, de Sant Tomàs d’Aquino, el treia en processó. Amb els anys, la refundada Confraria de la Verònica, hereva de la Germandat Tèxtil, va reclamar la propietat del pas a partir d’uns estatuts que s’havien elaborat i la Sang va fer un document de cessió del pas a la Confraria de la Verònica perquè poguessin sortir en processó. A partir d’aquest document que, segons les fonts, no té cap validesa administrativa i que Olmos va trobar a l’arxiu de la Sang, durant la Setmana Santa del 2022, es va publicar un opuscle al programa d’actes en què s’indicava que el patrimoni de la Sang incloïa el pas de la Verònica. Aquella publicació va irritar la Confraria de la Verònica, que va reclamar una rectificació que mai va arribar. Anys més tard es va canalitzar a través d’una rectificació d’errades als Jutjats de Reus. Era el brou de cultiu d’un conflicte que s’ha enquistat fins al dia d’avui.

En aquest punt, l’Arquebisbat va intercedir en el plet i va signar un decret en data 14 de maig de 2025 i al qual ha tingut accés el Diari de Tarragona en què Joan Planellas ratificava que el pas de La Verònica eren propietat de la mateixa confraria d’acord als estatuts aprovats el juliol de 2019. En el document, Planellas agraïa “el temps que la imatge va ser custodiada per la Sang quan la Confraria de la Verònica estava inactiva”. A més decretava que la imatge es mantingués venerada a la capella dels teixidors de la Parròquia de Sant Joan Baptista, on s’ubica en l’actualitat. El decret de Planellas va molestar moltíssim a la Sang –ja liderada per Antoni Olmos.

La primera espurna de l'enfrontament va ser el pas de la Verònica

També és important destacar que, en aquest context i com a paisatge de fons, l’arquebisbe havia demanat a la junta cessada que reactivessin l’activitat social-assistencial i evangelitzadora, que renovessin els estatuts de l’entitat canònica –que data dels anys 50 del segle passat–, l’elaboració dels cens actualitzat dels congregants i la convocatòria d’eleccions. En no fer cas de les peticions, Planellas va acabar signant el passat 23 d'octubre el decret a través del qual va fer cessar la junta i va nomenar una comissió assessora liderada per l’advocat Javier Balañá. Com a resposta, fonts de La Sang apunten que els estatuts de l'Agrupacció permeten marxar a qualsevol confraria o entitat associada. De fet, recorden que la Congregació Mariana de Reus va abandonar l'Agrupació d'Associacions de la Setmana Santa i no els va passar res. El principal motiu que sempre ha al·legat l’arquebisbat de Tarragona per intervenir La Sang és que havien marxat de l’Agrupació. En relació als estatuts a renovar, les mateixes fonts epliquen que el termini per presentar els nous estatuts venç el 25 de desembre de 2025 i, per tant, encara estan a temps de presentar-los.

La dansa de la discòrdia

En paral·lel, les tibantors es van evidenciar a partir de la creació de la Dansa de la Mort per part de la Verònica i la voluntat d’incorporar-la com un element de la confraria a la professó del Sant Enterrament el Divendres Sant de 2024, una incorporació que, a criteri de La Sang –que organitza la processó, no estava pactada. Les diferències de criteri es van multiplicar fins al punt que La Sang no va convidar La Verònica a la processó del Sant Enterrament del 2025, la d’aquest any, cosa que va encendre totes les alarmes a l’Agrupació i va provocar un intent frustrat de mediació de diferents autoritats eclesiàstiques in extremis. De fet, el mateix arquebisbe va ordenar a La Sang i La Verònica que es comprometessin a reconciliar-se en un document sotasignat per les dues parts la vigília del Diumenge de Rams. Al final, tot i rebre una invitació a última hora per formar-hi part, La Verònica va rebutjar participar-hi amb l’argument que no havien tingut temps a preparar-se i La Verònica no va sortir en processó. La Verònica sempre ha reivindicat que la Dansa de la Mort és un estímul enriquidor per a la Setmana Santa, mentre que la Sang opina que no afavoreix la Processó del Sant Enterrament.

En aquest ambient i mesos després, la Sang va tirar pel dret i va abandonar de forma abrupte l’Agrupació de la Setmana Santa. Una decisió que, segons fonts coneixedores, Antoni Olmos va prendre de forma irregular en una Junta de Govern amb majories alterades. En aquest sentit, diuen que Olmos va perdre la majoria a la Junta de Govern (només tenia el suport de 4 dels 9 membres) en voler recórrer el decret de propietat de La Verònica i, per compensar-ho, va introduir dues persones de la seva confiança en una assemblea on no es van convocar tots els congregants, per garantir-se els acords que es poguessin adoptar. I això, afirmen, va provocar descontentament entre els congregants. Segons ha pogut saber el Diari, la decisió va disgustar el prior de Sant Pere, mossèn Joaquim Fortuny, que, com a Prefecte de la Sang, forma part de la Junta de Govern. En una carta, Fortuny va comunicar a Olmos que ningú l’havia convocat a la reunió en què es va decidir, entre d’altres, abandonar l’Agrupació i recórrer o impugnar el decret sobre la propietat del pas de la Verònica. En la missiva, el prior va advertir l’exclavari que presentaria la dimissió com a Prefecte si no es revertia la situació.

La Sang va tirar pel dret i va abandonar l'Agrupació

Tampoc cal oblidar que, en tot això, persones vinculades històricament a la Sang denuncien al Diari que hi ha un grup de famílies que s’han “apropiat” de la Reial Congregació i que “fan el que els dona la gana”, en al·lusió a la interpretació dels estatuts i a la vida diària de l’entitat. “Fan el que volen i ningú els diu res. Es prenen la Sang com un club social i és una entitat religiosa. S’han quedat sols i no respecten ni la Sang ni les seccions”, critiquen.

El record de La Sang de Tarragona

A Tarragona, la congregació homònima va viure una situació similar l’any passat. Arran dels dubtes sobre el cens electoral i en detectar indicis d’irregularitats, l’arquebisbe va suspendre les eleccions per renovar la Junta Directiva després de les queixes rebudes per part d’alguns candidats. En aquest clima de tensió, l’arxidiòcesi va intervenir formalment i va suspendre les eleccions perquè es revisessin els estatuts, s’actualitzés el cens i es convoquessin eleccions un altre cop. Com a resultat, Maria Grau va guanyar les eleccions per davant de Ramon Mullerat i es va convertir en la primera dona que presideix La Sang de Tarragona com a subprefecta. El prefecte, elegit per Planellas, és mossèn Joan Águila Chavero en substitució de mossèn Josep Queraltó.