Que el programa de Sant Magí, imprès per l’Ajuntament, hagi inclòs una pàgina amb informacions sobre aquesta tradició festiva hauria de ser una bona notícia. Però que el consistori hi afirmi que «Tarragona celebra festes en honor seu des de finals del segle XIX» suposa un desconeixement notable sobre el patrimoni immaterial.
Per això, aportem aquesta història breu i exprés sobre la festa del patró que, si bé no figura en els primers cerimonials o consuetes de la catedral del segle XIV, no per això ha de ser retallada fins a 400 anys.
1529. Aprovació per l’autoritat eclesiàstica de la “Vida de sant Magí”, escrita pel cronista Joan de Sessé, canonge de la catedral entre 1514 i 1546, nascut a Binué –Osca– i arrelat a la nostra ciutat.
Posterior a 1562. Quadre de sant Cristòfol, cotitular de la capella del castell del Patriarca, residència eclesiàstica ubicada en l’actual àrea que delimiten els carrers Merceria, Pare Iglésias, Coques, Sant Llorenç i Fòrum. Hi apareixen tant la capella o oratori de les Fonts, beneït el 12 d’agost de 1562, com la primitiva ermita de Sant Magí Lluny encara sense l’ampliació realitzada abans de 1603.
1567. Exempció de tributs per al benefici de Sant Magí Lluny per l’arquebisbe de Tarragona i patriarca d’Antioquia, Ferran de Lloaces.
Cap a 1568. Existència d’un altar a la catedral dedicat a l’anacoreta, pintura avui custodiada al Museu Diocesà. Fou patrocinat pel devot Francesc Miret, retratat als peus de Magí junt amb l’esposa. Dona fe del poder miracler de l’aigua de la Brufaganya amb dues persones banyant els peus en l’origen del riu de Sant Magí, afluent del Gaià, i de la vinculació del màrtir a les cavalleries, representades per un equí. Ha esdevingut l’estampa més repartida a la capella del Portal del Carro.
1604. Sant Magí en la creu de terme ubicada davant del portal de sant Antoni, junt a patrons o sants amb clara relació amb Tarragona com Pau, Tecla i Fructuós.
Segle XVII. Rebateig del carreró que dona a la plaça de les Cols com de Sant Magí, on la tradició afirma que nasqué l’ermità.
1745. Atorgament d’un res i missa pròpia de sant Magí per la Sagrada Congregació de Ritus de Roma.
1745. Indulgències o remissió que l’Església fa de les penes degudes a pecats per als visitants del santuari de Sant Magí Lluny, atorgades per l’arquebisbe de Tarragona Pere de Copons. Se’n conserva còpia emmarcada a la Casa Castellarnau, tot i que en un espai poc visible.
Segle XVIII. Panell ceràmic sobre la porta d’accés a la mateixa Casa Castellarnau des de l’actual pati de l’immoble, amb el caire de protector de l’habitatge.
1777. Malaltia de l’arquebisbe Juan Lario, pel qual es vol pregar amb una novena davant l’antiga pintura de sant Magí, oculta en el pas de la muralla, tapiat des de la guerra de Successió i denominat Portal del Carro. Era una senzilla capella votiva, no un temple, amb l’advocació a la qual se li demanava el favor en entrar o sortir de la ciutat. L’autoritat militar accedí. Tot i que el prelat morí, cresqué la devoció per l’anacoreta i el portal romangué obert.
1777. Constitució de la 1ª Junta d’Administradors del Portal del Carro.
1778. Construcció d’un oratori en aquest indret per a una dotzena de persones.
1809. 1ª notícia en premsa de la realització de la novena amb goigs en aquest espai. Començava el dia 19. En donà la informació el “Diario de Tarragona”. El primer i darrer dia participava «toda la música de la Sta. Iglesia Catedral».
1813. El 19 d’agost no funcionà la metxa amb què l’exèrcit francès havia de volar la torre de la muralla del Portal del Carro, segons testimoni directe del canonge Pere Huyà. S’atribuí a la intercessió del sant.
1813. 1es «magníficas fiestas» de carrer en honor a sant Magí i focs d’artifici vora de la capella, confeccionats amb la pólvora que no havia esclatat.
1ª meitat del s. XIX. Instauració de la tradició d’anar a buscar amb carros i cavalleries l’aigua a Sant Magí Lluny, seguint el model de santa Marina que, com a patrona de la plaça del Rei i de la Sang, ja es realitzava viatjant fins a l’ermita d’aquesta advocació a Pratdip.
1843. Conversió de l’oratori del Carro en una capella més àmplia.
1847. 1ª processó de sant Magí pels carrers.
1855. Ampliació de la capella del Carro.
1856. Enramades amb altars i coves als carrers, així com sortida del seguici a la processó. 1es bandes de música a la processó: la del regiment de Castilla núm. 16, amb guarnició a Tarragona, i la del d’Arapiles, amb base a Reus.
1857. Ampliació definitiva de la capella amb les columnes perviscudes fins avui.
1857. 1ª notícia del ball de valencians realitzant les torres o castells tant a l’entrada de l’aigua com el migdia del 19 a la plaça de les Cols.
1863. Edició de “San Magín en Tarragona. Reseña històrica....” de Joan Baptista Aulestia, pel 50è aniversari de la salvació de la capella votiva.
1877. Centenari de la festivitat.
1911. Construcció de l’actual altar modernista al voltant de la pintura primigènia del sant.
1922. Fundació de l’actual Confraria de Sant Magí màrtir.
