«En temps de farsa, el corb diu negra a la garsa». Hauria de ser la màxima de Sant Jordi: en un país que amb prou feines no llegim res, celebrem, una festa dedicada a la lectura

Esdevenir atractiu pot arribar a ser una maledicció. Ho va explicar prou entenedorament Ruth Glass amb el fenomen de la gentrificació.
De moment, la solució no s’albira enlloc

Uadjet, la deessa cobra. Aquesta deessa, representada com la clàssica serp molt verinosa que s’alça dreta, era la guardiana de l’altre món. Amb ella va començar el misteri

Any de Traspàs o Bixest. . En català es pot dir de les dues maneres. I totes dues indiquen malignitat. La forma «de traspàs», més moderna, ja es veu que no pot dur res de bo

Realment hi ha tanta necessitat de ser original en la tradició?
Com diu Honoré de Balzac: hi ha persones que es pensen que el món
es va fer ahir i ells ens duran la inspiració

«L’abundor m’ha fet indigent!». Vet aquí l’exclamació que el poeta clàssic Ovidi fa dir a Narcís mentre desitja el seu propi reflex, com una al·legoria dels nostres semblants