El 8 de juliol de 1923 s’inauguraven els edificis de les Escoles Nacionals de nens i nenes a la Bisbal del Penedès. Fa un parell de dies, en la mateixa data, el centre educatiu celebrava el seu centenari. Moltes coses han canviat. Ara no hi ha separació entre nens i nenes, i només hi van a fer classes els alumnes de cicle superior.
Una manera de captar els records i moments viscuts a l’escola ha estat fer un documental titulat Veus del vent. El responsable és Carles Castelló, bisbalenc amb experiència en la producció de projectes audiovisuals, que assegura que «la idea inicial no era fer un documental».
La seva filla acabava enguany la primària a l’escola Ull de Vent i va pensar en fer un detall al centre. «No tenia molt clar com, però sí que volia fer un muntatge amb vídeo», relata. Van començar a fer entrevistes juntament amb la periodista local, Sònia Ferrer, qui feia un llibre amb motiu del centenari. Castelló explica que llavors va veure clar com havia de ser el documental i va decidir que el faria testimonial. «Comences a parlar amb gent i veus que aquest és el camí més adequat –diu–, però, per fer-ho d’una forma que fos més amena, vaig decidir que no hi hagués una narració, sinó que el fil argumental fossin els mateixos testimonis».
No hi ha cap veu en off i són les persones les que van parlant de les diferents etapes més significatives de l’escola. Les principals temàtiques mostren com era el centre durant l’època del franquisme, com era la vida a l’escola, com la canalla hi anava sola des de sempre i també sobre mestres que han deixat una empremta important als alumnes.
Un dels altres temes que apareixen és la pandèmia de la Covid-19, perquè va ser l’únic moment que va aconseguir tancar l’escola en aquests 100 anys, ja que no s’havia aturat ni durant la guerra. En total, Castelló afirma que van entrevistar una quarantena de persones, que va acabar condensant en un temps de 55 minuts de pel·lícula.
Caràcter bisbalenc
Al documental hi participen veïns i veïnes de totes les edats, des dels alumnes que enguany acabaven la primària i van a l’institut, fins als avis i àvies de 90 anys. «Hem intentat agafar tot l’espectre d’edat que ens ha permès. Evidentment, als de 90 anys a nivell de memòria els hi costa una mica més, però ens han donat molta informació».
L’autor de la peça audiovisual recalca que un dels temes més interessants és que els alumnes sempre havien estat escampats per tot arreu, fins i tot es feien classes a cases particulars. «És un tret molt característic de la Bisbal, la gent estudiava escampada pel municipi, els patis eren la pista del poble o els propis carrers».
Actualment, l’edifici de les escoles velles el fa servir l’alumnat de cicle superior
Per a Castelló és un fet molt curiós i que ha tingut un pes important en el fil argumental de Veus del vent. «És com que sempre hem estat en un lloc, però en realitat hem estat en molts diferents». I afegeix: «Això ha forjat també una mena de caràcter a la Bisbal que ha sigut molt interessant. No hi ha un sentit de pertinença a un edifici en concret, però sí que l’edifici de l’escola ha marcat molt a la gent».
Actualment, aquest edifici antic ubicat al carrer Balmes l’utilitzen els alumnes de cicle superior. El 2006 es va estrenar l’escola nova, que havia d’aglutinar tot l’alumnat. Amb tot, Castelló subratlla que «l’escola de la Bisbal sempre s’ha caracteritzat per tenir molts alumnes» i a causa de la gran quantitat que hi ha, s’ha mantingut l’escola antiga.
Difusió del documental
Després d’haver estrenat Veus del vent en el dia de commemoració del centenari, Castelló té pensat difondre el seu treball perquè arribi a més gent. «Encara no hem definit quan ni com, però la idea seria penjar el documental a internet perquè sigui accessible a tothom».
També avança que estan mirant de presentar-lo a algun festival, perquè «sí que és veritat que parla sobre el centenari de l’escola d’un poble, però qualsevol altre lloc de Catalunya o, fins i tot, d’Espanya, s’hi pot veure reflectit en el que s’hi explica».
Mentrestant, sembla que l’edifici de les escoles velles de la Bisbal no vol deixar de ser útil per als infants d’aquest municipi baixpenedesenc i continuarà educant el futur del seu poble durant molts anys més.
