Plaça del Blat, plaça castellera

El naixement de Valls es pot situar a la primera meitat del segle XII, després de la derrota dels sarraïns que ocupaven Siurana i la serra de Prades. L’any 1210 el rei Pere el Catòlic li concedeix el privilegi del mercat setmanal i el fet de tenir l’any 1229 unes Ordinacions Municipals manifesta una consolidada estructura econòmica i social de la ciutat. La població inicial de la vila closa es desenvolupa entre l’església romànica de Sant Joan situada a prop de la rectoria a la capçalera de l’actual església i el castell. Quan la població supera els límits inicials es creen dues noves àrees de poblament, la vila nova a l’entorn el carrer de la Cort i la vila franca seguint l’actual carrer de Sant Antoni.

La plaça del Blat es forma a l’inici del carrer de la Cort i es consolida com un dels principals llocs de mercat del comerç del blat i altres cereals d’època medieval. Al llarg del segle XIII la plaça es modifica amb la construcció en el seu subsòl del celler de l’Arquebisbe de Tarragona destinat a recollir i emmagatzemar els fruits dels delmes i primícies que recaptava l’Arquebisbe, senyor jurisdiccional de Valls. A finals del segle XIV es configuren els límits de la vila medieval amb la construcció de les muralles i es construeix a la plaça el Pallol o Botiga del blat, el lloc on el municipi administrava la reserva del blat i altres cereals per garantir l’abastiment de la població.

Entre els segles XIV i XVI la vila tenia una gran vitalitat i esdevingué la segona població del Camp de Tarragona, amb la construcció de diverses esglésies, convents, destacades obres civils i la nova església parroquial de Sant Joan. Al quedar petita l’antiga església parroquial, entre els anys 1569 i 1583 es construeix l’actual, iniciada amb una estructura gòtica i acabada amb la portalada renaixentista. L’arquitecte Francesc de Paula Villar projecta i dirigeix la construcció de l’esvelt campanar neogòtic que s’inaugura l’any 1897 dominant el paisatge de l’Alt Camp.

La plaça va tenir una transformació important en els darrers anys del segle XVII, en adquirir Joan Sagarra i Colom les cases situades damunt del celler de l’Arquebisbe al costat de ponent de la plaça per edificar la casa pairal. Aquest pagès adinerat va obtenir de l’ajuntament la cessió d’una part de la plaça davantera d’aquestes cases per edificar uns porxos a la planta baixa que donessin a la plaça rellevància social i funcional a les activitats ciutadanes i de mercat. L’escriptor Josep M. de Sagarra en el seu llibre Memòries parla de l’arribada a Valls de la nissaga dels Sagarra i de la casa pairal de la família.

Ca Sagarra és l’edifici més emblemàtic de la plaça i ordena el conjunt dels tres fronts porticats. Al front nord se situa l’edifici de l’Ajuntament sense porxos, seguint la façana del carrer de la Cort que comença davant la portalada de l’església parroquial propera. A finals del segle XVI el Comú de la Vila basteix l’edifici actual segons la traça del mestre d’obres Monter en el lloc ocupat per l’inicial. La façana la construeix l’arquitecte Ramon Salas l’any 1895 i l’arquitecte vallenc Josep M. Vives Castellet l’any 1946 porta a terme la reforma de l’edifici. La façana té a la planta baixa quatre grans portalades amb arcs de mig punt que emmarca el costat nord de la plaça amb la intenció de mantenir l’ordre de les arcades dels altres tres costats porxats. Els edificis porticats que envolten la plaça han estat reformats al llarg del temps i configuren un espai ordenat amb unes dimensions reduïdes, reflex del teixit medieval dens i irregular dels inicis de la vila.

La plaça presenta una font d’estil neoclàssic construïda l’any 1891 en motiu de l’arribada de l’aigua a Valls. Es recolza a la primera pilastra de Can Sagarra al peu del nivell inferior de les escales davant el carrer Major. Té dos cossos diferenciats, la part inferior correspon a la pica amb basament, fust i la pica pròpiament dita i el cos superior formant una motllura acabada en dues volutes coronades per una petxina amb un medalló i la data de 1891. El conjunt ofereix una composició de clara inspiració en els models de l’arquitectura classicista.

La plaça del Blat té una planta trapezoïdal i manifesta la topografia medieval amb un desnivell entre la part superior davant l’Ajuntament i l’inferior del carrer Major. La plaça enllaça en la seva part superior amb el carrer de la Cort d’on arranca la circulació rodada amb pendent seguint el front porticats de llevant per unir-se amb els carrers Espardenyers i Major a la part inferior. Uns esglaons penetrant a l’interior dels porxos de Ca Sagarra salven el desnivell de la plaça i configuren un espai pla davant l’ajuntament adient per les activitats col·lectives i les diades castelleres de Valls, esdevenint la principal plaça castellera de Catalunya. Narcís Oller a la seva novel·la Vilaniu, el nom literari de Valls, fa una descripció riquíssima d’una actuació castellera a la plaça esmentant el nom real de la Colla la Muixerra de l’època.

Els castells declarats Patrimoni Immaterial de la Humanitat són signe d’identitat de la ciutat i un dels símbols de Catalunya arreu del món. La festa major de Valls celebrada per Sant Joan i aixecant castells en aquesta plaça, és considerada l’inici de la tradicional temporada castellera anual. L’antiga plaça del Blat d’una llarga tradició de mercat i celebració de rellevants esdeveniments ciutadans, ara és la plaça castellera de Catalunya.