Ramats de vaques per salvar l’àliga cuabarrada a Farena

Un ramat de vaques de l’Albera –raça autòctona catalana en perill d’extinció– pastura des de fa un temps pels boscos de Farena, a l’Alt Camp. Formen part d’un projecte impulsat per l’Associació Molí del Fort. L’objectiu: netejar aquest sotabosc, obrir espais i facilitar que la parella d’àligues cuabarrada ubicada en aquesta zona de la vall del riu Brugent pugui trobar preses a la mateixa àrea de nidificació.

Aquesta àliga també en perill d’extinció, «necessita espais més oberts per poder caçar», relata Rubén Alcázar, coordinador de l’associació i, de fet, s’adapten a àrees força humanitzades. En canvi, «l’àliga daurada es mou millor en espais tancats i és per això que li està guanyant terreny a la cuabarrada», detalla.

Davant de boscos molt atapeïts, la cuabarrada s’ha de desplaçar més per trobar preses, el que dificulta la criança «perquè llavors passen moltes hores fora del niu», diu Alcázar. És per això que el Molí del Fort ha iniciat aquest projecte de millora del mosaic forestal a Farena que, a més, ajuda en la prevenció d’incendis. Un tipus d’acció que pretén ser duradora, fent un pas més enllà a altres projectes que l’associació ja du a terme en relació a l’àliga cuabarrada, com el del colomar, que suposa un suplement alimentari a l’àliga.

«És un bosc tan atapeït que seria difícil que entrés un ramat de cabres o ovelles», relata Alcázar. I és que «les vaques mengen parts llenyoses i seques, mentre que les cabres i ovelles busquen més el brot verd». A més, les vaques són també més efectives: «La zona on van estar l’any passat ha quedat completament neta, mentre que l’àrea actual, en tan sols dues setmanes ja es nota la diferència», diu Rubén Alcázar.

Tot plegat va començar fa un any, quan un pastor d’Alcover, el David, va adquirir vaques de l’Albera, procedents d’una finca d’Espolla (Alt Empordà). El pastor les presta a l’associació del Molí del Fort per tal de dur a terme aquest projecte a Farena, de millora d’espècies amenaçades, ramaderia extensiva i prevenció d’incendis forestals, amb finançament de la Diputació de Tarragona. L’any passat, el projecte es va centrar en una àrea de 30 hectàrees, on 40 vaques hi van estar aproximadament mig any. Ara, fa un parell de setmanes, es va iniciar l’acció en un segon emplaçament, aquest cop força més reduït, d’unes 14 hectàrees on, per ara, hi ha quatre exemplars: la Valenta, la Nena, el Xoco i l’Antònia. «Segurament en portarem alguna més», diu Alcázar. La resta del ramat està a Rojals, on està l’explotació.

Inicialment, el projecte ha requerit de tasques de preparació del terreny, amb tancat perimetral, i també adaptació del ramat. I és que les vaques procedeixen d’un ramat mare ubicat a una finca de més de 3.000 ha, criades pràcticament en llibertat. «Tenien un caràcter feréstec», explica Alcázar que, alhora subratlla que mai han sigut agressives, «simplement, si t’apropaves, marxaven». Ara, en canvi, estan totalment adaptades.

La parella d’àligues cuabarrada de Farena té una cria anual de mitjana

Quan Rubén Alcázar va arribar a la zona de Farena, fa uns 20 anys, la parella d’àligues cuabarrada que viu a la vall del riu Brugent no criava. Tot es deuria a alteracions del seu hàbitat: reducció de zones de conreu farratger i d’espais oberts, caça furtiva, línies d’alta tensió... És per això que l’associació del Molí del Fort ha engegat accions de millora de l’hàbitat, com un colomar, vedrunes de conills i perdius i, ara, les vaques de l’Albera. La parella ha tornat a criar i ara té, de mitjana, una cria anual. Segons explica Alcázar, si una parella d’àligues cuabarrada mor, «és molt difícil que a la mateixa zona s’instal·li una altra» i és per això que es treballa per afavorir aquesta continuïtat.