No menjar en família és menys saludable

Cada vegada es menja menys en família i això va en detriment d'una alimentació saludable, ha advertit avui l'Associació d'Infermeria Familiar i Comunitària (AIFCC), que el dia 15 celebrarà a l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) els seus VI Jornades d'Actualització d'Infermeria Familiar i Comunitària. A les jornades, les infermeres abordaran la seva tasca de promocionar els hàbits i estils de vida saludables, a través de la informació i sensibilització a la població.

Segons la infermera de l'AIFICC Cristina Laserna és en les consultes d'infermeria d'atenció primària on es detecten en els nens els problemes relacionats amb l'alimentació i des d'on es promouen els bons hàbits.

Les infermeres de primària també destaquen que hi ha un increment del consum de proteïna, que es menja massa sucre refinat i que s'adopten costums alimentaris d'altres cultures (menjar ràpid) en detriment de la dieta mediterrània.

Per això, defensen que per tractar problemes d'obesitat o sobrepès en els nens és necessària la implicació familiar per tenir èxit.

"Una de les grans dificultats que ens trobem -segons Laserna- és la poca implicació de la família. En aquest cas, fer un abordatge que només és per al nen (pacient) i no per al nucli familiar comporta un fracàs, si no modifiquem o tenim hàbits saludables a nivell de la família, no aconseguirem que el nen mengi millor, i molt menys que adopti un estil de vida saludable per a l'edat adulta".

Les infermeres de primària destaquen que estan observant que les dietes en edats molt primerenques ja tenen un excés de sucres refinats i de greixos.

De fet, segons dades de l'Enquesta de Salut de Catalunya 2015, a la població de 3 a 14 anys, un 27,5% consumeix freqüentment productes de contingut calòric elevat, un 15,4% brioixeria industrial i llaminadures, un 13,2% begudes ensucrades o refrescos.

També han observat que es consumeix més proteïna de la necessària, la qual cosa no només no implica més creixement, sinó que suposa un esforç innecessari per a determinats òrgans (fetge i ronyó).

La infermera Paola Raventós ha explicat que hi ha altres elements que també afavoreixen una mala alimentació com el fet que "s'està perdent l'acte de menjar com a acte social, es menja poc en família, tots junts a la taula, també es fan pocs àpats al dia (en lloc de dividir la ingesta d'aliments en 4-5 vegades durant el dia), i a més tenim un estil de vida poc saludable".

"Els nostres nens i nenes fan poca activitat física, i són massa sedentaris", ha afegit la infermera, que recorda que a Catalunya un 31,8% dels nens entre de 6 a 12 anys té excés de pes, un 19,1% sobrepès i 12,6% obesitat. L'AIFICC també recomana lactància materna fins a almenys els sis mesos i fins als dos anys juntament amb alimentació complementària.

També aconsellen no iniciar l'alimentació complementària abans dels 4 mesos o després dels 6 mesos, "perquè pot produir efectes adversos en el creixement i desenvolupament, en les funcions renal, intestinal i metabòlica, així com en la conducta i hàbits dietètics del nen".

La infermera d'AIFICC Anna Mulero ha matisat respecte a l'alimentació complementària que ha de ser "equilibrada, variada, suficient i individualitzada, que el nen mengi en un ambient relaxat i còmode durant els àpats".

"No forçar, i respectar la sensació de gana (en absència malaltia), promoure hàbits higiènics, alimentaris i de comportament adequats, així com socials (fent àpats en família) i fomentar el descobriment i acceptació dels diferents aliments per part del nadó, educant en el plaer de menjar amb moderació", són altres de les seves recomanacions.