Vicent Partal: «A Sarajevo van voler matar els llibres, no només la vida humana»

Belfast, Moscou, Hong Kong, Ciutat de Mèxic o Malmö. El periodista Vicent Partal planteja en Fronteres. Aquelles línies que algú ha dibuixat sobre un mapa (Editorial Comanegra), l’esmicolament de la Unió Soviètica, la guerra dels Balcans o el renaixement de llengües oficialment extingides. Però també s’endinsa en unes altres fronteres, les de la cultura, les dels llibres i de la música, les dels somriures, aquelles que no només no separen, sinó que uneixen. Partal ha publicat La revolta nacionalista a l’URSS o Llibreta de Pequin. Com a periodista ha treballat a El Punt, El Temps, La Vanguardia, Catalunya Ràdio i TVE, entre d’altres. Actualment és director de VilaWeb.

Trobo que ha donat la volta a les fronteres.

Per mi la idea de frontera és bàsicament la del lloc on em trobo amb l’altre, amb qui és diferent a mi i, per tant, m’ajuda a reconèixer-me a mi mateix. El que he intentat és donar valor a les fronteres no administratives. Considero que el món és un espai fabulós, ple de gent i de situacions interessantíssimes, una cosa que les fronteres administratives no poden tapar. No poden ofegar aquest món que s’amaga sota les ratlles.

Aquesta idea topa amb la xenofòbia i el racisme europeu.

M’interessa remarcar que les fronteres administratives només tenen 200 anys. La frontera lineal és un invent de la Revolució francesa i la primera va ser entre Philippeville i Landau.

Berlín encara té una frontera?

Sí. La RDA encara existeix i quan viatjo a Berlín sé perfectament si estic a l’Est o a l’Oest. A Sud-àfrica, per exemple, l’apartheid continua existint, no el polític, per sort, però continua havent-hi una situació de discriminació. Aquestes coses són més difícils de remoure del que sembla perquè hi ha un pòsit molt gran.

Les ziga-zagues de la frontera entre Jordània i l’Aràbia Saudita obeeixen que a Churchill se li va trencar la ploma?

Ja ho indico, que no sé si és veritat, encara que podria ser-ho. La gent pretén que les fronteres tinguin una perennitat, com si haguessin estat tota la vida i per això molt sovint utilitzen rius o muntanyes. I no és cert. Per exemple, els Urals, Moscou i Rússia estaven a Àsia i els Urals els va inventar Vasili Tatíshchev, que era un gran geògraf. Les fronteres creen realitats, però no n’hi ha cap de natural al món.

Com creu que acabarà la frontera entre Ucraïna i Rússia?

No ho sé. Cal recordar que Putin va començar la guerra dient que Ucraïna no existia, la qual cosa és traspassar una línia molt greu. Si no recordo malament, l’últim que va dir que un estat sobirà no existeix va ser Hitler. En tot cas, Rússia s’ha equivocat molt. S’ha cregut les seves pròpies mentides en el sentit que Putin pensava que els parlants de rus eren prorussos i això no és així. Va plantejar una invasió ràpida i ha fracassat totalment. En aquest sentit, el fracàs militar de les tropes russes es fins i tot bastant sorprenen.

Per què ho diu?

L’exèrcit rus és una superpotència nuclear, una cosa que el fa excepcional en el món perquè n’hi ha molt poques, vull dir estan ells i els Estats Units, bàsicament. Però la invasió, tal com s’ha conduït, demostra una gran feblesa. Per una banda, els ucraïnesos ho han fet molt bé perquè van lluitar a l’Afganistan com a soviètics. Aleshores, coneixen perfectament la manera de funcionar de l’exèrcit rus actual i els seus defectes. Per l’altra, sobta molt veure el malament que ho fan els russos, el nivell tan baix, la manca de coordinació i com els ha afectat la corrupció. Tot i saber que tenia molts problemes, he quedat molt parat.

Hi ha imatges de massacres que remeten als Balcans.

Per desgràcia, en una guerra hi ha massacres. A mi, per exemple, em costa molt explicar la guerra a gent que no ha estat mai en una perquè sorprèn molt la normalitat. Vull dir, la gent està matant-se en una cantonada i al bar estan jugant al dòmino quatre carrers més enllà. És una realitat que, quan la veus, et quedes perplex. Però en una guerra se superposa la vida quotidiana. L’únic que passa és que la vida ja no té preu i et poden matar per qualsevol cosa.

De Sarajevo defensa la frontera dels llibres...

En el cas de Sarajevo, van voler matar els llibres, no només la vida humana. En una biblioteca, que era de les principals d’Europa, amb incunables en llengua sèrbia, van voler matar el seu propi tresor. Tot i això, aquest episodi té un final espectacular quan els habitants de Sarajevo van arriscar la seva vida per salvar els llibres. En el cas que narro, quan vaig arribar a Sarajevo, la biblioteca estava buida, no hi havia llibres. Han fet allò que fa la Unió Europea de construir un edifici magnífic i deixar-lo buit i personalment, em vaig venir avall. M’hauria agradat que tingués una mica més de vida, ni que sigui per respecte a la gent que va morir intentant treure llibres d’allà dins.

I què n’opina, de la frontera del Sàhara Occidental?

Hi ha una traïció que, en el fons, el que fa és repetir la traïció de Juan Carlos I quan va viatjar al Sàhara durant la Transició i se’l va treure de sobre per no tenir més problemes dels que ja tenia. El que fa Pedro Sánchez és continuar la mateixa traïció. Per mi això té una possible raó en l’amoralitat del Govern espanyol. És a dir, aquest senyor és absolutament amoral. El que ha fet és molt greu, sobretot tenint en compte un element que la premsa d’aquí ha oblidat i és que oficialment Nacions Unides continua recordant que Espanya és la potència administradora.

Quin creu que és el motiu de la postura espanyola?

El Marroc s’està convertint en un pilar estratègic. És a dir, els EUA i Israel l’han triat com el país que els pot ajudar en un nord d’Àfrica que estan perdent. Aleshores, l’única raó de la postura d’Espanya és que li han ordenat que ho faci. És així de trist. Perquè pensar que afecti Ceuta i Melilla és estúpid.

Per què?

Perquè la posició espanyola no té lògica i el Marroc no pararà de reivindicar Ceuta i Melilla, per molt que Espanya li regali el Sàhara.